Lluís Mesa.
En
estos moments, quan es plora el traspàs de García Márquez, ens
invadixen, com en tantes altres ocasions quan falta un gran
personatge, les notes més detacades d’este escriptor universal. En
introduïxen, sobretot els mitjans de comunicació, la biografia i el
seus llibres. Ens obliguen a participar de la grandesa d’un
lletraferit de la seua categoria.
Potser, perquè un
no vol quedar-se simplement en allò que li diuen, hui he preferit
retirar-me a un racó i mirar-lo. Sé que no sóc ningú: ni l’amic
de Gabo, ni un gran escriptor ni tan sols crític literari. Tanmateix
he decidit deturar-me tot sol i per uns minuts sentir-me prop del meu
García Márquez. Ho he fet com un simple lector i també com a
brollador de relats o articles que en algunes ocasions han pres forma
de llibre.
Assegut en el meu
espai, comence a visionar els meus primers records del lletraferit.
Veig com arribà al cor d’un jove, com jo, que començava a
escriure. Em retrobe amb aquell xic que per primera vegada va
conéixer un premi nobel dedicat a un autor de la literatura
castellana. Veig de bell nou el contrast d’una vestimenta blanca
que se n’eixia, en eixa estricta estètica de l’acadèmia sueca.
Torne a escoltar en el meu interior les paraules que allí va
pronunciar i que defenien la creació d’una utopia “donde la
estirpe condenada a cien años de soledad tenga por fin y para
siempre una segunda oportunidad sobre la Tierra”.
Durant un temps em
preguntí per “Cien años de Soledad” i per tot allò que
significava. Però no vaig llegir el llibre. No obstant això, el fet
que ma mare, devoradora i gran lectora, el tinguera a casa, em va fer
fàcil d’acostar.me a ell. Un bon dia vaig aprofitar per fer-lo
meu. M’endinsí en aquell món. La seua lectura em va provocar
grans emocions i sentiments. Però sobretot em va contagiar: la
manera que tenia de comunicar el pas del temps i el valor que li
donava a la família per a entendre el món. Vaig pensar que la
història no s’entén per les batalles o les gestes sinó per les
generacions que ens precediren. Vaig entendre que el ritme del temps
no és sols el marcat pel rellotge sinó el que nosaltres comuniquem
quan contem tot allò que ens ha passat.
El
que no sabia en aquell instant és que algun dia em marcaria en la
manera d’escriure. Potser no ho he confessat mai a ningú perquè
els meus escrits no tenen gran valor ni reconeixement. Però hui, en
estos dies de records i actualització de Garcia Márquez, té per a
mi sentit fer-ho. Ara puc dir que l’edició d’un llibre
col·lectiu i juvenil els anys 90 titulat “Al Voltant de l’Arbre”
no seria el mateix sinó m’haguera impressionat García Márquez.
Ni de bon tros allò escrit per mi s’assembla a la categoría de
l’extraordinari llibre de Gabo. Però ara sé que aquella família
d’Estivella, que va créixer en diverses generacions prop de
l’arbre de la plaça, va fer-ho gràcies a la meua lectura de “Cien
años de Soledad”.
També sóc
conscient que la meua estimada novel·la “Francesca d’Estivella”
no haguera existit de la mateixa manera sense García Márquez. Ell
no em va donar les pistes definitives per a projectar les
característiques dels personatges però sí els eslabons necessaris
per descriure el creixement de les generacions que precediren a eixa
baronessa d’Estivella.
Hui
entén que en els meus relats ha entrat sovint alguna cosa de García
Márquez. Sé que l’autor no sols ha impressionat a milions de
lectors sinó a molts xicotets escriptors com jo La seua literatura
em va ensenyar a madurar el temps d’una altra manera dins del món
de les lletres. “El coronel no tiene quien le escriba” en va fer
comprendre que cal ser pacient i constant, per vore les metes i els
objectius en la vida.
Ara
estem i estarem per un temps escoltant notes biogràfiques de García
Márquez. Crítiques i notes lloables dedicades a qui s’ho mereix
Però en estos dies de trasllat de l’escriptor seria bo que miràrem
allò que ens ha quedat de la seua lectura. No oblidem, com ell va
dir, que cal donar valor a les coses no pel que valen sinó pel que
signifiquen. En definitiva, busquem, no sols allò que val d’este
escriptor sinó sobretot el que ha significat per a nosaltres.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia