El Ministeri de Medi Ambient exigix a Dénia un estudi d'impacte ambiental per a regulartizar la concessió d'aigües de la Marjal de Pego-Oliva. ''És la primera vegada que el
Ministeri demana un estudi d'impacte ambiental en la Zona d'Amortiment
d'Impactes d'aquest parc natural'', han explicat des de Agró.
El Pla d'Ordenació dels
Recursos Naturals del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva (PORN) exigix
l'Avaluació d'Impacte Ambiental de les noves extraccions d'aigües subterrànies
en la seua Zona d'Amortiment d'Impactes. ''Però, com la gent que ens governa des
de Generalitat Valenciana sempre ha estat en contra de la conservació d'esta
marjal -per si servix de referència cal recordar que la candidata a
l'Ajuntament de Pego pel PP, Maite Fernández, és la dona de Carlos Pascual, a
la presó per les seues agressions a esta marjal- i com a la Comissaria d'Aigües
de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) li resulta com menys incòmoda
la mencionada normativa, mai, fins al moment, no s'ha aplicat'', denuncien desde Acció Ecologista Agró.
Al desembre del 2008 Acció
Ecologista-Agró va presentar una queixa sobre l'incompliment, per part de les
administracions competents, del que disposa el PORN de Pego-Oliva. Argumentàvem
que la CHX estava tramitant expedients de concessió d'aigües subterrànies de
pous situats en la Zona d'Amortiment d'Impactes sense sotmetre'ls a avaluació
d'impacte ambiental. A l'abril del 2009 la Conselleria va remetre informe al
Síndic, argumentant en contra de les exigències del col.lectiu ecologista.
El 30 de juny el Síndic va
dictar una resolució que tirava
per terra els arguments de la Conselleria i acceptava –substancialment-
els nostres. En la seua Resolució, el Síndic va escriure que “si el referido
precepto (PORN) hubiera querido eximir de la evaluación de impacto ambiental a
determinadas actividades de poca entidad, así lo hubiera podido establecer,
bien señalando que la evaluación de impacto ambiental sólo es exigible en los
casos recogidos en los anexos de la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de Impacto
Ambiental y su reglamento Decreto 162/1990, de 15 de octubre, bien indicando
que las extracciones de agua inferiores a un caudal determinado quedaban
exentas de la obligación de someterse a una evaluación de impacto ambiental”.
A més a més, el Síndic recomanà
“a la Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda que, en
coordinación con la Confederación Hidrográfica del Júcar, siga adoptando todas
las medidas que sean necesarias para proteger al máximo el Parque Natural, exigiendo
la evaluación de impacto ambiental, previo informe del órgano competente en
materia de espacios naturales, de todas las actividades que se desarrollen en
el área de amortiguación de impactos teniendo en cuenta el principio de
proporcionalidad”. ''El “siga adoptando todas las medidas” no està gens clar,
tenint en compte que fins llavors la Conselleria no havia exigit ni una sola
vegada, des de l'entrada en vigor del primer PORN al maig de 1999, una
avaluació d'impacte ambiental'', mantenen des d'Agró.
Ara, en 2011, el Ministeri de
Medi Ambient ha iniciat el procediment d'Estudi d'Impacte Ambiental respecte a
un procediment amb el qual l'Ajuntament de Dénia pretén regularitzar la
concessió d'aigües per a l'abastiment, atés que un dels pous en qüestió es
troba dins de la Zona d'Amortiment d'Impactes. ''No pareix en absolut pretenciós
ni exagerat suposar que sense la intervenció d'AE-Agró açò no haguera sigut
possible. Per primera vegada en la Zona d'Amortiment d'Impactes del Parc
Natural de la Marjal de Pego-Oliva es va a produir este fet i, segurament, és
la primera vegada que per a una concessió d'aigües subterrànies la CHX ha
d'esperar a una Declaració d'Impacte Ambiental per a resoldre l'expedient'', continuen.
Finalmente, ''la sol·licitud de
l'Ajuntament de Dénia té el seu interés per quant exemplifica perfectament la
barbàrie del model d'urbanisme de molts municipis del litoral valencià, que té
com a dogma de fe el "agua para todo", siga via transvasaments o via
dessaladores. La demanda actual d'aigua del municipi de Dénia és de 8,7 hm3/any. Tanmateix, per a satisfer les
demandes del seu projectat creixement urbanístic -per descomptat
"sostenible", segons els seus promotors- se sol·liciten ara 15,8 hm3/any, dels quals 6,8 procediran de la
dessaladora construïda pel Ministeri de Medi Ambient''.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia