Moreaton en Muvim. EPDA El Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM), que
depén de l'àrea de Cultura de la Diputació de València, presenta dues noves exposicions amb les quals acostar-se a
l'estudi de la naturalesa humana des de disciplines diverses, a
través de les obres de José Morea i Cesare Pergola.
‘Moreatón’
repassa, fins al 24 de novembre, quaranta anys de trajectòria
artística de José Morea. Una obra en la qual observem la
representació de la mort, però sense fer d'ella un drama i en la
qual destaquen tres mòmies pintades en Taormina per a la galeria
milanesa Arteborgogna, exposades en el Cub del MuVIM. Un espai sempre
disponible i que demostra, com ha indicat Glòria Tello, diputada del
museu, que “el MuVIM no tanca mai i sempre hi ha alguna cosa a fer
a tota hora”.
“Amb
esta exposició el MuVIM, com a hereu de la Sala Parpalló, salda un
deute històric amb Morea”, ha volgut destacar Amador Griñó, cap
d'exposicions del MuVIM, per a qui el Cub ha permés “aprofitar la
potència de l'obra de Morea”, una confrontació de la mort
juntament amb el repàs i celebració de la vida. I és que, les
seues mòmies no transmeten dolor, sinó que inciten a la meditació”.
Topografies
de l’ànima
Ha sigut presentada també ‘Topografries de
l’ànima’, que podrà visitar-se del 17 d'octubre al 26 de gener
de 2020 a la Sala d'Exposicions de l'Ajuntament de València (Carrer
de l'Arquebisbe Mayoral, 1). Una mostra produïda pel MuVIM i que, a
causa de les obres de renovació del sistema de climatització que
està duent a terme la Diputació de València en les instal·lacions
del museu, ha sigut programada en este espai municipal. Una
col·laboració amb l'Ajuntament que no és nova, com ha indicat Rafa
Company, director del MuVIM, i que ja es va produir amb el cicle
expositiu 'La riuà 60 anys després'. Per a la diputada del MuVIM,
Glòria Tello, "reafirma una línia de col·laboració que venia
realitzant-se en l'àmbit tècnic, però que ara es trasllada a
l'institucional i que demostra la bona sintonia entre les
institucions".
Subtils
línies serveixen a Cesare Pergola per a transformar les superfícies
i rostres captats per grans mestres de la composició com Caravaggio
i Ribera, transformant-los en polígons encadenats que ens creen una
il·lusió de volum en les seues obres. Tota una investigació que
ens permet “entrar en l'obra i veure la seua l'escenografia i
arquitectura completa’, en paraules d'Amador Griñó.
En
esta investigació, Pergola no es limita a l'espai i el volum en la
pintura, la sèrie fotogràfica La
Mesura del cos
i els mappings de la sèrie Fantasmes
rupestres
conformen la investigació sobre la perspectiva i tanquen la trilogia
que conforma esta mostra.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia