El Pare Vives

Lluís Mesa.

Molts personatges han passat a la història per allò que han escrit i per la difusió dels seus llibres. En este cas es troba l’autor d’un dels catecismes que més lectors i lectores ha tingut en l’estat espanyol: el del pare Pere Vives Ivars. Moltes generacions van créixer amb ell en els temps que la societat era confessional, però no tots coneixen que aquell personatge va escriure gran part dels seus textos al monestir de Sant Esperit de Gilet.

Pere Joan Vives Ivars Vives, nom amb el qual apareix registrat al Quin­que Libri de l’Arxiu Parroquial, va nàixer a Murla el 29 de juny de 1688. El el 4 de juliol va estar batejat pel ca­pellà de la població Marc Antoni Jover. Els seus pares van ser Visent i Nadala. Els padrins van estar Llorens Roger i Mariana Saragoça. Cridat per la voca­ció religiosa, molt prompte començà els estudis eclesiàstics. Va fer-se fran­ciscà i fou ordenat capellà. El 3 de ge­ner de 1690 el pare Antonio Llinás va posar en marxa un col·legi apostòlic de missioners al monestir de Sant Esperit de Gilet. El pare Vives sol·licità al pro­vincial pare Juan Rodríguez la incor­poració a eixe projecte. El moviment pretenia la regeneració del poble cris­tià a través de missions populars de les quals va participar este personatge. La seua tasca com a dotriner de missions populars pels pobles valencians foren continues. Tenia la capacitat de sinte­titzar en poques paraules la doctrina cristiana i d’arribar fàcilment al poble.

Després de molts viatges pel terri­tori valencià, va realitzar un catecis­me, escrit al monestir de Sant Esperit, i que va ser imprés per José García entre els anys 1740 i 1741. Esta obra, escrita en els darrers anys de la seua vida, arreplegava tots els coneixements adquirits i l’experiència adquirida en la seua trajectòria. El venerable pare va morir al convent de Gilet el 22 de gener de 1743 quan tenia 55 anys.

La seua singular obra va ser sen­zilla, clara i composta d’expressions planes que arribaven amb facilitat al poble. En el segle de la Il·lustració i el racionalisme va optar per participar de la raó i no per enfrontar-se a ella.Des d’aquell any es van fer 150 edicions. En paraules del pare Andrés Ivars, estes arribaren a ser-ne més de 300. En 1923 l’arquebisbe de València, el cardenal Reig la va declarar text oficial de l’arxidiòcesi valentina. Va estar ex­clusiu en la diòcesi valenciana fins poc abans del Concili Vaticà II.

El pare Vives fou molt reconegut fins al punt que se li va retolar un ca­rrer a la ciutat de València i un altre a Murla. A més en el seu municipi natal una placa commemorativa recorda la casa natalícia i un monument figura en un lloc principal de la població. Al monestir de Sant Esperit es va erigir el 18 d’abril de 1948 en la placeta del Calvari. Allí apareix amb el seu catecis­me en la mà, el símbol de tota la seua tasca missionera. La benedicció de la primera pedra va ser un acte que con­gregà molts assistents i religiosos. El monument va estar obra de l’escultor José Justo.

El pare Pere Vives representà per­fectament la tasca que es feia a Sant Esperit per costar l’evangeli al poble. La seua figura representa el que signifi­cà el quefer del centre religiós de Gilet. Sens dubte este ha constituït un dels grans centres espirituals de la nostra comarca. Potser siga desconegut, mal­grat l’èxit del seu text, que fou escrit a este municipi de la subcomarca de la Baronia. Per eixa raó el religiós Pere Vives, tot i ser nascut a Murla, mereix el reconeixement com a persona que va viure i treballar al Camp de Morvedre el títol de “Personatge... i d’ací”.