Sóc conscient de que tinc molts prejudicis amb la literatura. Potser siga intransigent amb els « bestsellers», perquè no em semblen interessants.
Però cada obra compleix una funció diferent, i la d’aquestos llibres és entretenir, i pense que millor això que res. Però comencí amb una certa preocupació quan van eixir les novel·les de Crepuscle. En ells es dóna una visió de la dona com una inútil que no és capaç de fer res si el vampir no va a sa casa a rescatar-la. D’entrada ja és vell dir que jo crec que cap persona ha d’esperar que vinga ningú a traure-la d’una vida buida, esperar que te “rescaten”.
Però si damunt ho acompanyes amb un seguit de tòpics masclistes i conservadors, anem de cap a l’abisme. Pensem que estos llibres van dirigits a un públic que està formant la seua personalitat i busquen el seu lloc al món, i aquest tipus de lectures els transmeten uns valors erronis i els fan pensar que la vida real és tan emocionant i plena d’aventures com als llibres. Estem creant adolescents fantasiosos i desconectades de la realitat.
I aquestos dies el meu espant molt alt amb l’aparició de les pu y teres ombres i el punyetero Grey. Vaja per davant que ni l’he llegit ni tinc intenció, però veig necessari informar-me de què lligen els meus alumnes. I fins fa poc no m’havia preocupat massa perquè veia aquestes novel·les com una actualització de les amoroses i amb gran contingut sexual de Corin Tellado. Fins que vaig trobar un article on analitzava la relació de submissió que s’estableix entre els protagonistes on una psiquiatra deia, literalment: “Sembla un manual per a entrar en una relació de maltractament. La protagonista diu frases que li he escoltat a dones maltractades”. Comportaments com, per exemple, que es sent agobiada per les contínues amenaces d’ell, té conductes “per a no complicar les coses” o se calla informació per a què ell no s’enfade. De l’altra banda, ell la sotmet a abusos emocionals i violència sexual, ja que la majoria de les relacions s’inicien quan ell està enfadat i moltes voltes usa l’alcohol per a sotmetre el consentiment d’ella. Amb aquestes regles del joc no es pot afirmar que aquest siga cap somni de relació, i eixe és el gran problema, que no sols es pot veure com una cosa normal sinó que moltes dones ja el posen com a exemple de relació desitjada. I si ho pensem, la superficialitat extrema arriba quan tot açò es consenteix perquè ell és ric i guapo. Pensem-ho bé, si ell fora una persona normaleta, al segon dia l’hauria denunciat a la policia.
Plantegem-nos si s’està llençant al fem tots els diners invertits en campanyes institucionals contra els maltractaments quan, per un mitjà molt més seductor com és la literatura o el cinema, fem pensar a la societat que aquestes conductes són adequades i desitjables.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia