Lluís Mesa. En
estos temps d’interinitat de govern i pactisme local o autonòmic,
té un major protagonisme el funcionariat. Ell assegura que l’Estat
no es paralitze. Dins d’eixe conjunt de treballadors públics,
n’existix un que no és sempre ben reconegut: el local,
especialment el de les poblacions més reduïdes. És veritat que hi
ha veïns i veïnes que valoren l’important treball que realitza.
Saben que este trau tot endavant amb pocs recursos i sense mirar
sovint les hores de la jornada que dediquen a resoldre expedients.
Però, potser la societat no té en compte que, a més, assumixen el
fet de conviure de prop amb els governants.
Eixa
curta distància fa que estos a voltes els confonguen i creguen que o
són un membre més del seu partit o un enemic polític, sols per no
tindre la mateixa ideologia que ells. S’obliden que el
funcionariat, per damunt del seu pensament, està per a tirar
endavant el consistori i per a treballar intensament al costat dels
legítims representants democràtics.
Tota
esta reflexió teòrica a voltes pren més intensitat quan alguns
veuen al funcionari o a la funcionària local com una persona que fa
política des de l’administració. No cal anar-se’n lluny. Valga
com a exemple l’anècdota que ha passat en un poble de l’Horta
Nord. Allí un funcionari acaba de ser acusat des de la militància
d’un partit governant de què “se
le ve el plumero demasiado ya” i demana a les regidores del seu
grup que a l’esmentat treballador “se le de un toque”.
Tal
vegada sols és un fet concret, però simbolitza perfectament les
acusacions que més d’una volta els polítics o els militants fan
al funcionariat de qualsevol municipi. Es desconfia d’ell perquè
es pensa que és partidista. No entenen que el seu paper està per
damunt de la política del moment. La seua missió és simplement
servir a l’administració i a l’administrat des de la legalitat i
amb imparcialitat.
En
definitiva, el funcionariat local està ací per a facilitar al
veïnat la informació i ajudar-lo. De la mateixa manera que ho fa
amb els governants anteriors, presents i futurs. Tan difícil és
d’entendre després de quasi 40 anys de democràcia?
Comparte la noticia
Categorías de la noticia