Teresa García.
Encarem
la recta final de la legislatura que va capgirar la política
valenciana. En 2015 acabaven 20 anys d’hegemonia
del Partit Popular que ens havia deixat en els ossos com a poble i
com a societat. Saquejats per la corrupció, amb un model
econòmic devastat per la crisi
i una administració autonòmica
precària i decadent.
Ens
trobem de nou amb la ciutadania amb moltes lliçons
apreses, donat que en quatre anys hem hagut de créixer de
presa. Podríem dir que Compromís ha sigut un adolescent que ha
hagut d’aplegar a la maduresa política en temps
rècord, adaptant-se a la gestió,
la local i autonòmica,
aprenent a legislar, i sense perdre l’atreviment
i la frescor amb la que somiarem un millor País Valencià
i amb la que continuem treballant des d’aquella nit en que
explotarem d’alegria.
Des
de llavors, molt de treball i d’esforç,
errades i encerts i l’ensopegada amarga amb la complexitat
de transformar els somnis en realitats. Però no
hem amollat, ni ens hem despitat de l’objectiu, i crec que
hem aconseguit amb els nostres companys de viatge del Botànic,
fer de les persones el centre de la política valenciana.
Compromís
va concórrer a les eleccions amb un lema “amb
valentia” i un propòsit, rescatar
persones i ho va fer de la ma de la ciutadania, obrint la seua
estructura a la participació, en les seues
propostes i en la seua organització amb un
procés de primàries
novedos i innovador. Procés que va aconseguir implicar a
moltes persones interessades en canviar les coses i que finalment
feren caure “l’estaca” del PP en 2015.
Eixe
procés, ara es juga el seu ser o no ser.
Ser, de nou, eixa excusa per convidar a participar al voltant d’una
urna a tots aquells que pensem que la societat valenciana comença a
ser conscient de la seua capacitat com a poble, a estimar-se com a
tal i a projectar-se en el futur cohesionada i vertebrada, econòmica,
social i ambientalment. O No Ser, i caure en el parany del passat
dels partits vells, les faccions i les xarxes clientelars que tan
lletja han fet la política allunyant el valor i el talent, i
justificant el despertar dels fantasmes del neo-feixisme de bona
cara.
Les
primàries són
un avanç en la millora democràtica
dels partits polítics, i esdevenen un sistema de tria útil i
profitós en funció de l’ús
que li donen els col·lectius que l’empren
per conformar les seues candidatures.
En
Compromís, de nou tenim l’oportunitat de
demostrar que vertaderament hem madurat com organització, que
sabem aprofitar les nostres fortaleses sembrant complicitats i que no
som eixa classe de polític, que els rivals
esperen es fagociten, posant per davant l’interès
individual front al col·lectiu.
Estem
sembrant amb la vostra participació les ciutats i el País q
volem en el futur, acompanyeu-nos de nou per veure florir la
primavera del nostre poble.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia