Gran festa per l´ascens després del triomf a Picassent. Foto: EPDA.
Silla està d’enhorabona. El seu equip
de futbol més representatiu en la història del nostre poble, després de 7
temporades jugant a Primera Regional, torna a tindre l´estatus que mai pot
perdre: la Preferent. Han sigut anys de molt de treball, lluita i sacrifici per
banda del Club de 1927 per traure el conjunt siller d’una categoria que no li
correspon i eixí ho va entendre enguany el cos tècnic. Un equip encapçalat per
Manolo Castaño (en la seua primera experiència a una banqueta amater), el
planter i la fidel, com poques, afició que ha recolzat incondicionalment el
projecte d’ascendir “sí o sí” a Preferent oferint aquest exercici futbolístic
imatges i desplaçaments per al record.
Els seguidors sillers van acompanyar
massivament al conjunt blanc a la graderia del camp Miguel Monleón de Picassent
i el Silla CF jugà com a casa, amb xaranga inclosa que donà suport abans,
durant i després de l’encontre amb les celebracions de jugadors i aficionats al
terreny de joc una vegada finalitzà el partit.
El Silla va fer patir als seus a la
primera part, ja que no trobà el lloc al camp tenint el Picassent dues bones
oportunitats per avançar-se al marcador. La polèmica vingué a l’àrea local amb
una caiguda de Petete per una entrada d’un defensa picassentí que l’àrbitre no volgué
assenyalar com a penal. Però el pas pels vestidors, com tantes vegades ha
ocorregut aquesta lliga, li vingué molt bé al Silla, que entrà de nou al partit
dispost a sentenciar l’ascens.
El baló sols era propietat dels
jugadors blancs i l’afició començà a empentar cap a la victòria. Petete fou
abatut per segona vegada i el col·legiat tampoc ho castigà i a la tercera, en
aquesta ocasió en ser agafat Adrián fins caure, s’assenyalà el punt de penal.
Petete, el màxim golejador del Silla, transformà el 0-1 enmig de la bogeria
dels seguidors. Sols sis minuts després Javi Servando feia el 0-2 i Adrián, en
el minut 73, el 0-3 definitiu que pogué ser més ample si el porter del
Picassent no haguera fet parades de mèrit. L’eufòria ja era total a la banqueta
del Silla CF i a la graderia on les abraçades i les ovacions van ser els grans
protagonistes als darrers minuts de l’encontre. El Silla CF ja havia aconseguit
l’objectiu.
El xiulet final de l’àrbitre va
coincidir amb l’entrada al camp dels futbolistes de la banqueta, tècnics i
aficionats a més de dues pancartes on es podia llegir: “CAMPIONS TEMPORADA
2011/2012” i “ASCENS A PREFERENT SILLA CF”. La festa era total al Miguel
Monleón de Picassent i en la mateixa també van participar la totalitat dels
membres del filial siller, que amb l’ascens a Preferent del primer equip el
proper any jugaran a Primera Regional després d’haver quedat campions al Grup
IX de Segona.
Els futbolistes buscaren a l’entrenador,
Manolo Castaño, i al President de l’entitat, Ricardo Peris, per mantejar-los
amb l’ovació dels aficionats i el crit de guerra d’aquest ascens “ENTE, ENTE,
ENTE… EL SILLA EN PREFERENTE” i el clàssic “CAMPIONS, CAMPIONS!”. Tècnics i directius
no es lliuraren de la dutxa ni de ser banyats pel cava abundant que entraren al
vestidor siller.
L’alcalde, Serafín Siméon, present a
Picassent va felicitar personalment i en nom del poble a l’equip i el club per l’èxit
aconseguit per partida doble; mentre que el regidor d’Hisenda i Esports, Marcos
Zaragozá, que es trobava fora de Silla, telefonà al president del Club, Ricardo
Peris, en el sopar de celebració per fer arribar la seua enhorabona.
L’arribada de l’expedició a Silla fou
espectacular amb una desfilada, prèvia autorització de l´Alcalde, pels
principals carrers fins les 22:00 hores i prèvia aturada a la plaça del poble
on es disparà una traca de 60 metres i un castell de focs d’artifici commemorant
una temporada per a la història.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia