Añadir El Periodico de Aquí como fuente preferida de Google de forma gratuita.
Així lescoses, en analitzar rigorosament els bous al carrer, cal tindre en compte lesdos accepcions. Per una banda que els festejos taurins estan molt arrelats a lanostra cultura. Per exemple, en la festa de la Creu d’Estivella de 1825 jaapareix la subvenció de la festa dels bous per part del baró qui actuava de clavarimajor. No obstant la tradició, tot i que és una raó de pes, no pot ser mai elpes total. En els temps actuals les festes de qualsevol tipus s’han adaptat anoves normatives. La legislació ha homologat els festejos. A més també s‘hi hanactualitzat els espais. Les orquestres i altres actes han passat d’ocupar llocshistòrics fins a escenaris perifèrics que permeten una major concentració depersones. En eixe sentit, els bous al carrer no s’han renovat totalment en unnou temps en el qual cal conjugar diversos elements com ara: el dret de lliureaccés i estada de la ciutadania als seus domicilis, la necessitat de no col·lapsaramb massificacions vies urbanes estretes que poden generar situacions de risc ol’especial control de subvencions oficials a unes festivitats que generendiversitat d’opinions.
La realitat ésla que és i resulta difícil de modificar. Però resulta evident que els taurinshauran de renunciar a algunes de les seues formes. Potser els bous caldesplaçar-los a poc a poc a places portàtils amb millors condicions deseguretat que els carrers i amb un major respecte als drets de la ciutadaniaque no en participa. Tampoc no han d’oblidar els antitaurins que esta tradicióestà arrelada i resulta majoritària. Potser el millor és que entre els dossectors s’establira un diàleg, una convivència justa en la qual cadascú aporte elque pensa. En resum, toca ja deixar pas a una nova forma de festejar amb bous.