Javier Navarro Andreu /EPDA Enguany es complixen 40 anys d'aquella tragèdia ocorreguda els dies 20 i 21 d'octubre de l'any 1982 en terres valencianes; m'estic referint a la riuà que anegà la Ribera del Xúquer i que rebentà el pantà de Tous, passant a l'història popularment com la “Pantanà de Tous”.
Aquells dos dies d'incessant pluja, oix, por i dolor, encara estan vius en les retines de molts dels nostres majors, que vixqueren en primera persona i recorden encara en un nuc en la gola i en llàgrimes en els ulls, quan són preguntats per aquell succés.
Moltes foren les pèrdues materials, milers de famílies varen perdre pràcticament tot lo que tenien i per lo que havien estat tota una vida treballant per a conseguir-ho. La seua casa, el seu coche, la seua televisió, els seus llibres, les seues robes... Pero la major perduda sense lloc a dubtes i és incomparable, foren la de 40 persones. Aquelles braves i fangoses aigües del Xúquer trencaren decenes de famílies.
Els valencians per la nostra situació geogràfica i degut als múltiples rius que creuen el Regne de Valéncia, hem vixcut molts episodis tràgics provocats pels desbordaments dels rius, alimentats estos per les pluges torrencials.
Molts carrers de distintes localitats recorden en una rajoleta o placa, l'altura que va aplegar en aquell emplaçament algunes de les “riuaes” que els últims sigles han colpejat violentament la nostra terra, pero també els historiadors, cronistes i escritors han recordat estos successos a través de les seues plomes.
Varis són els llibres que els valencians han escrit per a recordar estes riuaes inesperades i incontrolables i que al contrari que les rajoletes indicatives del nivell alcançat, són molt manco conegudes entre la societat.
A pesar d'això, els més populars, dins del desconeiximent general, es podien dir que són: “Memoria histórica de la inunciación de la Ribera de Valencia en los días 4 y 5 de noviembre de 1864” escrita per el croniste Vicent Boix l'any següent del succes, “Las riadas del Turia de (1321-1949)” de l'incansable Francesc Almela Vives i “Hasta aquí llegó la riada” de l'actual croniste de Valéncia, Francisco Pérez Puche.
Atres llibres menys coneguts, pero no per això menys interessants són: “El pantano de Tous. La riada trágica, historia” de José Gimeno Gómez i “Libro de la riada. Radio Popular de Valencia”, abdós publicats en el 1983 o la novela “La horda del barro” de Blanc Cervantes que està inspirada en la riuà de 1957, tragedia que tants especials de prensa provocà, sent dignes de menció els del periòcic "Levante", l'Amanac especial que llançà "Las Provincias" i la memòria la Cambra Oficial de la Propietat Urbana de Valéncia.
Els desbordaments dels nostres rius des d'antany han marcat considerablement les nostres vides, estos han aplegat a provocar fets que marcarien la nostra identitat per a sempre, des de la creació de l'antiquíssima institució de “Murs i Valls”, fins al desenroll d'un gènero històric-lliterari sobre el que escriure.
Pero les inundacions que els valencians tant hem patit no només s'han reflectit en els llibres escrits i inspirats per estes, si no que molts atres llibres que s'albergaven en biblioteques públiques i privades, nos narren també les tragèdies i sofriment vixcut pels nostres, a través del restos de fanc, marques d'humitat o inclús sagells, que alguns cuidadosos bibliòfils realisaren per a tal motiu.
I és que els llibres conten sempre dos històries, una la que l'autor ha volgut transmetre i una atra l'història vixcuda per cada eixemplar.
En memòria de totes les víctimes de la “Pantanà de Tous”.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia