Quico Fernàndez. EPDA La identitat de
la nostra ciutat és complexa i fins i tot conflictiva, en la mesura
que no podem parlar d’un sol origen, i sobretot perquè no tots els
ciutadans compartim el mateix relat de la nostra història. És més,
moltes vegades, i quasi sempre de manera interessada, es projecta una
imatge d’una ciutat amb orígens i identitats contraposades. Per
una banda el Sagunt històric, d’arrels ibèriques i romanes,
arrecerat en el seu Castell i apegat a tradicions immemorials, agrari
i conservador; per altra el Port, industrial i mariner, obrer i
modern, conformat per un al.luvió de gent arribada d’altres
terres.
No seré jo qui
negue que darrere dels tòpics hi ha algunes veritats, però de la
mateixa manera podem afirmar que són moltes més les coincidències
que les diferències entre els veïns i veïnes de la nostra ciutat,
i que els prejudicis exageren les diferències fins a la caricatura.
La immensa majoria dels treballadors de Sagunt i el Port estan
ocupats en el sector terciari, en la indústria hi ha portenys i
saguntins en proporció a la seua demografia, i en l’agricultura, a
banda de ser molt poquets, la major part dels assalariats que hi
treballen difícilment es podrien identificar amb un nucli o altre.
I si parlem de la llengua, el valencià ha perdut parlants a Sagunt
mentre cada vegada hi ha més veïns del Port que l’aprenen i
l’usen. Pel que respecta a la ideologia els matisos serien la
norma. En definitiva, moltes vegades els tòpics contradiuen la
mateixa realitat i la distorsionen amb una finalitat deliberada.
Diu
una llegenda que Sagunt va ser fundada per Hèrcules i una altra que
ho va ser per mariners grecs de l’illa de Zakintos. Potser hi va
haver una colònia hel.lena en els orígens, o potser els
historiadors romans estaven molt interessats en esta versió per
justificar la seua intervenció contra els cartaginesos. Alguns
autors han destacat que ja des del segle VI a.n.e. la nostra ciutat
tenia dos nuclis, un situat a la costa, amb un port, i segurament amb
una colònia comercial grega, i un altre, Arse, ubicat en la muntanya
del Castell, seu política i militar, centre d’un ampli territori,
que feia servir aquell port com a espai d’importació de
mercaderies de la Mediterrània i d’exportació de la producció
autòctona. Intensament romanitzada, Saguntum va caure al cap dels
segles en mans dels visigots i posteriorment va ser conquistada pels
musulmans, que la convertiren en la Madina Murbiter que els cristians
van ocupar al segle XIII. Expulsats els jueus el 1492 i els moriscos
el 1609, no va quedar a Morvedre ni rastre dels seus antics
avantpassats, víctimes d'una neteja ètnica que nega radicalment
eixe tòpic tan injust de la convivència de religions i cultures.
Molt de temps
després, a principis del segle XX, uns empresaris bascos decidiren
explotar les antigues mines d'Ojos Negros i buscaren un lloc on
construir un embarcador. Els va semblar el lloc més idoni la costa
de Sagunt, una miqueta més al nord del Grau Vell i de l'antic port
ibero-romà. I ací comença una altra història, el naixement del
nucli del Port de Sagunt, que amb el pas del temps creixeria fins a
superar en població l'antiga ciutat. Immigrants procedents d'altres
comarques valencianes i d'altres territoris de l'Estat espanyol
començaren ací una aventura de vida que millorara el seu benestar.
La convivència
entre les poblacions no sempre va ser fàcil, com és natural, però
amb el temps, la immensa majoria dels ciutadans han assumit que la
història ens ha unit i que el nostre futur és caminar junts, des
del respecte a la pluralitat i des de la convicció que la diversitat
és un factor positiu. Les ciutats modernes són cada vegada més
complexes i heterogènies. La nostra identitat ha de ser precisament
la modernitat i la diversitat, la suma d'orígens i arrels, la suma
de voluntats per construir una societat més justa i solidària, una
ciutat conscient de la seua història, però oberta al progrés i al
futur.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia