Regina Llavata. Les persones
que tenen un interès, afició, un motiu d’implicació o inquietud
en moltes ocasions acaben trobant-se en un lloc, en una acció i en
el mateix moment, amb molta probabilitat. El gust per la lectura des
de la infantesa és l’espoleta, quan ja tens edat i coneixement a
l’escola, de provar a escriure algun tipus de relat, poesia, conte,
depenent de l’edat. Amb els anys poden passar dues coses: que
l’afició creixca en l’adolescència i ja d’adult es tinguen
obres de certa qualitat, o potser s’abandone per diferents raons
depenent de la persona, com són no trobar motius per seguir, no
rebre recolzament adequat o inclòs ser motiu de burles per alguns
amics, familiars o coneguts.
Fa sis anys
un grup de persones es trobaren en un Club d’Escriptura per
aprendre, sentir-se a gust, i compartir escrits i vida. Les primeres
sessions, com en tot, foren d’ajust, coneixement personal i
comprovar si les expectatives es complien o s’havia trobat valors
nous que no s’esperaven per seguir anant, escrivent i polint els
escrits amb aportacions i bona actitud.
Quan passa
el temps en tots els col·lectius es produeixen grupets d’afinitat,
en aquest cas per escriure relats més curts, poesia, novel·la o
assaig. Al eixir de les sessions algú diu de pendre alguna cosa i
comença a haver complicitats més enllà de l’escriptura. Però
tot no és sempre tan bonic i hi ha persones a les que no els
interessa el contacte personal més enllà del Club, i altres no
troben l’empatia que creuen merèixer. A la fà són un grup de
persones de la nostra societat i com a tal es comporten.
I sis dones
acaben, mig en broma, escrivint una novel·la compartida, grupal, que
ja fa 5 anys que estan treballant i que suposa esforç intel·lectual,
tècnic, emocional, temps personal per ajuntar-se, coordinació, però
també s’aconsegueixen rialles, alegries pel que van aconseguint i
molta il·lusió en acabar publicant-la. Pareixeria que es molt
complicada l’escriptura en si però el major impediment és
conjugar les diferents personalitats, estils, aspiracions personals.
Cada decisió comporta pactar. Com continua la història, les
diferents opcions, llimar malentesos. Dones que entenen els
impediments personals de cadascuna per quedar, per escriure, per
llegir allò escrit. Dones que s’animen unes a altres per
continuar i fer realitat el motiu pel que el grup existeix. Dones que
si veuen aconseguit el seu projecte seran felices per haver-ho
aconseguit juntes, que faran felices a les seues amistats i famÃlies
per vore materialitzat el projecte de fa tan de temps i que tanta
energia i treball ha requerit.
La polÃtica
fa uns mesos que ens té ocupats i preocupats per resoldre la
formació del Govern d’Espanya, quan es publique l’article no se
que haurà passat ni en quin moment polÃtic ens trobarem, però hui
reflexionant crec que el sÃmil és adequat en ambdós assumptes
plantejats. El bé comú, l’objectiu primari de conformar un govern
progressista, d’escriure una bona novel·la, d’avançar per no
provocar fer passos enrere, d’oblidar les individualitats, de
renunciar per sumar.
La polÃtica
es part importantÃssima de la vida, permet ordenar, redistribuir,
prestar serveis, mostrar els valor comuns, minoritzat les
dificultats, cuidar i treballar per les persones, millorar la
societat. Deu tractar-se com farÃem en els altres à mbits socials,
personals i laborals: amb col·laboració, treball en grup, no
perdent de vista el projecte d’un govern per la gent, oblidar la
motivació personal, i aconseguir el millor llibre possible com fan
les sis dones, per què vindrà un estrany sense escrúpols i ens
escriurà un mal final.
Comparte la noticia
CategorÃas de la noticia