Carles Andrés (portaveu de Compromís per Aldaia). EPDA No cal ser molt espavilat per intuir que al PP li queden quatre dies al capdavant del govern espanyol.
Tot i el desgast que ha patit la resta de partits d’àmbit estatal en el sainet viscut en els darrers mesos, el goteig inaturable de casos de corrupció que rere dia esguita les files populars, fa inviable qualsevol recuperació seriosa en la intenció de vot. I ací s’acaben totes les seus possibilitats, perquè, no ens enganyem, Ciudadanos, aliat natural del partit conservador, no és ni carn ni peix, és a dir, pura “bufa de pato” que el temps esvairà indefectiblement en un parell de legislatures.
En tots dos casos, si més no a nivell local, la deriva política mampresa és digna d’estudi, car, talment com una ruleta russa, són imprevisibles les iniciatives polítiques a les que faran costat, perquè el PP igual aposta per remunicipalitzar serveis -amb escassa convicció, en el fons-, com Ciudadanos recolza els pressupostos sense saber molt bé per què sí ni per què no.
Desgast del PSOE
I al PSOE li ha pillat la vaca -coses del desgat de la travessia del desert en l’oposició- i ara no sap cap on pegar. Mancat de projecte i de quadres dirigents carismàtics, vagareja com ànima en pena a Madrid, a Parla o a Aldaia, tant fa. L’espantada és general i les contradiccions del partit andalusoextremeny amb delegacions en altres comunitats se’ls està menjant pel garró.
Mancats, com diem, de projecte general per a l’Estat o de model de ciutat, en el nostre cas, el PSOE d’Aldaia, per exemple, apel·la seguit a un pacte d’esquerres que el faça surar, quan el que, al nostre entendre, transpua tanta contumàcia és inseguretat i paràlisi municipal que des de l’oposició no acabem d’entendre.
Potser la immobilitat es dega a la mancança de pràctica política, car el seu paper en l’oposició durant l’anterior legislatura fou d’una candidesa insultant.
Ara, en el govern, està esperant que els grups d’esquerres els facen costat per salvar els mobles. Tard, massa tard; més que més quan, en el debat sobre els pressupostos de 2016, sembla que estigueren més per convéncer a Ciudadanos i a trànsfugues de Podemos, que d’escoltar les nostres propostes de millora progressista, valencianista i ecologista.
Poder mediàtic
Només els queda tirar mà del seu poder mediàtic i l’autobombo institucional -pagat amb els diners de tots els contribuents- per capgirar la truita, resar i esperar que els arribe l’hora, perquè, no cal ser molt espavilat per intuir que, a uns i a altres, els queden dos telediaris, a Madrid i a Aldaia.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia