Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
La transició democràtica va fer
justícia a realitats oblidades o menyspreades. El marc constitucional i
l’esperit reconciliador caracteritzà la recuperació de molts elements de la
nostra història. No obstant això, alguns temes, per evitar-hi l’excessiva
crispació, es quedaren aparcats. Potser fóra necessari. Però també és cert que,
quasi quaranta anys després del tancament del debat constitucional, és moment
per recuperar el que aleshores es va quedar arraconat. La Llei de la Memòria
Històrica, nascuda el 2007, va pretendre donar forma legal a eixa realitat. Ben
bé marcava la retirada de símbols de l’antic règim i de privilegis a les
persones vinculades amb la dictadura. Fou un articulat just i necessari.
A hores d’ara, dins eixe marc legislatiu,
es fa èmfasi en la retirada dels retrats d’alcaldes de l’època franquista dels
salons municipals. És veritat que no s’ha de retre honor a autoritats
franquistes. No obstant això, és recomanable que en eixe punt es pense en el
context de les poblacions xicotetes. En algunes d’elles els presidents de les
corporacions, obligadament o no, van recolzar els expedients generals que
marcaren la persecució de ciutadans demòcrates. També és clar que alguns no en foren
intensament adeptes a aquell règim,
tan sols no se’n mostraren contraris. Es dedicaren durant els anys que
els va tocar governar a fer-ho el millor possible per als seus municipis. Moltes
vegades foren nomenats de manera obligatòria. Tractaren de portar subvencions, de fer obres i
de mostrar les necessitats que tenia l’ajuntament. Així que en alguns casos
actuaren per damunt del règim i en benefici dels seus pobles. Per tant la
retirada dels retrats s’ha de fer sense deixar de pensar en l’estima i
dedicació dels alcaldes que no foren especialment polítics i ho donaren tot per
la seua població.
En definitiva no és fàcil l’aplicació
de la Llei de la Memòria Història en eixe punt. Cal fer-ho però sense oblidar
totalment la part positiva d’aquelles corporacions que els va tocar governar en
el temps del franquisme.