Les cames de Laia. EPDA Entre
tantes notícies pandèmiques negatives, la positiva és que els pares del meu xic
han estat vacunats. Em dona tranquil·litat i em fa pensar que les visites a
València seran diferents. La setmana passada ens quedàrem per Sagunt però este
cap de setmana hem estat a València. En la capi, no agafem la bici però caminem
prou.
Ja
es veu tot una miqueta alegre pels carrers. Potser les terrasses estan massa
animades. L’altre dia n’estiguérem en una. Pillarem eixos momentets de solet entre
tant de núvol. Curiosament vàrem vore pel carrer l’expresident Camps. Estava
pel carrer del Teatre Principal. Potser viu per allí. Jo no estava segura que
fora ell. El trobe major i envellit. El mes passat en el PDAQ n’hi havia una
enquesta. Preguntaven a la gent si volia que tornara. Jo no el veig ni
d’alcalde ni de res. Considere que cada cosa té el seu temps i els que estan
dalt han d’aprofitar-lo. Després, ja res és igual.
Curiosament,
més tard, passejant per la plaça de l’Ajuntament, coincidírem amb l’alcalde Ribó.
Es veu que eixia de treballar, encara que no era hora laboral. No anava en
bicicleta. Pense que fa temps que no ho fa. A mi em cau bé però crec que ara no
és tan espontani. He llegit que ha canviat els policies que l’acompanyaven. No
sé què haurà passat però no és massa normal. El millor que té eixe home és la
proximitat. El que menys m’agrada és que du els pantalons molt llargs i que no
sap posar-se corbata quan toca. El regidor Fuset, per exemple, al principi no
la gastava i va posar de moda les corbates de llacet. Ara, últimament, va molt
amb corbata i li para molt bé. Té una bona perxa, com el regidor Galiana. Crec
que els dos són els qui millor visten de l’Ajuntament. És tan important
governar com tindre clara la indumentària que cal posar-se en cada acte. No m’agraden els avorrits vestits dels hòmens
dels partits de dretes però hi ha conjunts moderns elegants i alegres que
haurien de posar-se més alguns regidors
d’esquerres.
El
dia que vérem tant de polític passejàrem pel carrer de la Pau. Ens clavàrem per
uns carrers estrets que hi ha pel carrer de la Mar. Hi ha algunes cases que
m’agraden. Pareixen tranquil·les i alhora cèntriques. Li deia a Gonzalo que
podríem buscar-ne una per ací. Ell s’enfadà perquè diu que ja tenim quasi
arreglada sa casa. Jo li dic que, com hem endarrerit la boda, tenim temps de
pensar i trobar un lloc que ens agrade. Espere que, a poc a poc, canvie
d’opinió i en trobem un per la ciutat vella. Cada vegada m’agrada més.
Estos
dies tinc al meu xic de malhumor. Està treballant massa. Així que intente aplicar-me
en el llit perquè desconnecte. Però em costa entrar-li una miqueta. Abans, ja
en el sofà el posava conten. Ara em toca esperar-me al llit per a començar
tocar-lo. La sort és que una vegada es troba en situació reacciona bé i em fa
disfrutar.
Vos
deixe boniquets i boniquetes. Besets grans, i amb precaució encara.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia