Els veïns de Penya-roja reivindiquen més inversions, peatonalització i suport al centre històric

El representant dels veïns i veïnes de Penya-roja, José Salvador Tàrrega, ha denunciat la manca d’inversions que té el barri. Segons Tàrrega, “Penya-roja té 12.414 habitants, especialment xiquets, xiquetes i joves”, però no disposa de biblioteca pública ni casal jove mentre que l’ambulatori de Trafalgar està saturat, a juí de l’associació veïnal. Igualment, Tàrrega ha denunciat l’estat del patrimoni del barri i s’ha referit, en concret, a les naus de Cross i l’alqueria del Club de Tenis, que ha assegurat que es troben abandonades. 

Rafael Torres, de l’Associació de Comerciants del Centre Històric, ha denunciat la crisi que travessen els negocis tradicionals del centre, especialment amb la crisi de la covid-19. Torres ha dit que “les empreses autòctones són les que contracten més dones i majors de 35 anys”  però que la implantació del teletreball, la baixada del turisme i “les dificultats per accedir al centre de la ciutat mantenen un 60% dels negocis en risc de tancament”. En este sentit, Torres ha demanat una baixada dels preus dels aparcaments, la reordenació de les  línies 70, 71, 11 i 32 de l’EMT, i una campanya de bons per incentivar el consum als xicotets negocis de la ciutat. 

Des del Consell de la Joventut, Rocío Barbeito ha desgranat les dificultats que tenen els joves per trobar faena i poder independitzar-se. En concret, segons Barbeito, “el 30% dels joves de València estan en l’atur, la temporalitat dels contrates arriba al 90% i només 1 de cada 10 joves pot independitzar-se”. Per tot això, ha demanat “un discurs que acabe amb els prejudicis i les discriminacions cap als joves” així com plans d’ocupació. Barbeito ha dit que la València del present i del futur és la dels joves i ha demanat a les administracions públiques “implicació” en la busca de solucions per als problemes de la joventut. 

Jaime Serra, del Banc d’Aliments, ha explicat la història d’esta entitat en la ciutat de València, on des de l’any 2002 han lliurat més de 100 tones d’aliments “en bones condicions” per a les famílies de la ciutat que tenen problemes. En este sentit, Serra ha dit que “entre el 28 i el 30% dels habitants de València es troba en el llindar de la pobresa”. El representant del banc d’aliments ha denunciat que l’any 2015 els van llevar el local municipal de què gaudien al carrer Santa Cruz de Tenerife i ha sol·licitat que se’ls incloga “en pròximes inversions”. 

València en Moviment ha estat representada per Carles Vera, qui ha enumerat els nombrosos col·lectius que es dediquen a la cultura i l’esport urbà en la ciutat. En concret s’ha referit a activitats com el parkour, la cal·listènia o el break dance i ha sol·licitat al consistori “espais públics on es puguen desenvolupar estes pràctiques”, com per exemple a la Marina o als Jardins del Túria. Vera també ha valorat positivament la idea de l’Ajuntament de convertir la Torre Miramar, en l’avinguda de Catalunya, en espai per a estos esports urbans. 

Per últim, Sendo Klein, des d’Acció Ecologista-Agró, creu que la crisi sanitària de la covid-19 ha palesat el problemes de contaminació que presenten les grans ciutats i ha demanat més passos cap a la peatonalització de València que, “al principi sempre produeixen rebuig però que són necessaris”. Klein ha demanat acabar amb les autovies urbanes “com Pérez Galdós, l’avinguda d’Aragó i les Grans Vies” i apostar per la bicicleta. Igualment, ha demanat que “els xiquets i xiquetes puguen jugar en la porta de sa casa”. Klein també ha denunciat la contaminació que produeix el port de València pel trànsit de camions i “l’afectació de l’Horta”.