En passar Quaresma

És hora parlar clar i sobre el que tothom està pensant. En passar Quaresma, quan vinga la Pasqua, totes i tots anem a prendre una decisió important: llonganissa de pasqua o chopped (de Popeye)? No podem defugir esta qüestió.

Dos arguments contraposats: un producte tradicional, poc processat, de producció local i amb molta diversitat en el producte final... I un producte industrial, amb totes les garanties sanitàries, fet per a tots els gustos i tenint en compte especialment l’infantil, sostenible en aprofitar el màxim de recursos carnis, homogeni i fet per alimentar a una gran quantitat de persones.

Tenint en compte estos arguments, la resposta més encertada haurà de reconéixer la conveniència d’un producte i l’altre depenent del seu àmbit. Seria un error pensar que es pot fer chopped en cada carnisseria de barri o creure que es pot fer llonganissa de pasqua a nivell industrial sense que es perda el sabor tradicional, precisament divers i arrelat a cada lloc. Em seguiu?

Un sabor i un producte local és distint del producte fet per a la globalitat. I és necessari que existisca producte global, general, per tal d’alimentar a milions de persones. Els defensors d’allò tradicional hauran d’acceptar que alguna vegada el chopped –o la mortadela– els ha salvat d’un compromís. Mentider qui diga que no ha necessitat mai del chopped! Inclús entre els vegans hi ha rèpliques vegetals d´este processat tan popular.

Cada cosa al seu lloc. En Pasqua toca sobre tot producte local, el sabor de sempre. La llonganissa de pasqua no es consumix a totes bandes i en uns llocs es menjarà una cosa pareguda i en altres ni tan sols embotit. Ací en València, en el regne-país-comunitat, toca la llonganissa de pasqua: uns ja miren de comprar-la al supermercat i altres a la carnisseria del cantó. N’hi han moltes ofertes on elegir, carnisseries de tota la vida i xarcuteries obertes de fa poc. Provar, arriscar, anar a lo segur? Siga com siga, en pasqua la llonganissa de Pasqua i ja parlarem del chopped.