Quan celebrem
efemèrides d’aquesta naturalesa potser haurÃem de fer primer un
pensament, que generalment no ens ve a la ment: què celebrem? Potser
el patriotisme i en moltes ocasions la ignorà ncia ens impedixen
calibrar les dimensions dels fets històrics que commemorem, dels
quals no som responsables en les seues causes, però sà beneficiats
en les seues conseqüències.
El
12 d’octubre ja no és el dia de la raza, almenys per a la majoria
del personal – perquè sembla que encara hi ha una minoria de
descervellats consentits per l’autoritat que en tenen nostà lgia.
Ara es diu de la Hispanidad,
un terme potser més suau, però no per això més innocent; en
definitiva el que implica és la conquista i colonització d’un
continent, i a més no pot emmascarar les barbaritats que es van
cometre en nom de Castella i la creu, incloent l’extermini de
milers de pobles, cultures i llengües. Ja ho va denunciar durant el
segle XVI el bisbe de Chiapas, cronista i dominic d’origen
presumptament andalús, Fra Bartolomé de las Casas, en la seua
Historia de las Indias.
Casualment,
el conegut com Apòstol dels Indis, va acabar de redactar a València
el 1542 la seua obra més coneguda, BrevÃsima
relación de la destrucción de las Indias.
El tÃtol del llibre d’aquest gran precursor en la lluita pels
drets humans és prou eloqüent de la seua visió del que significa
el dia de la Hispanidad.
I si va passar un temps a la nostra terra, de ben segur que no li
agradaria la situació en què es trobaven els moriscos, els
musulmans valencians batejats a la força i hereus legÃtims dels
pobladors del nostre territori des de temps immemorials. Els
conquistadors i colonitzadors cristians, catalans i aragonesos
arribats del nord, els van sotmetre des de la seua arribada amb Jaume
I al segle XIII. Desposseïts de terres i vivendes van ser explotats
pels senyors i apartats de la vida pública, humiliats per la
intolerà ncia religiosa var ser marginats en la seua terra i
finalment expulsats el 1609, quan encara superaven el 30% de la
població.
Han
passat segles i els valencians actuals celebrem el 9 d’Octubre i el
dia de la Hispanidad. Nosaltres
no som hereus dels valencians musulmans, sinó dels repobladors del
nord que arribaren al Regne de València durant tota l’Edat
Mitjana, i dels immigrants que al llarg dels segles, especialment
durant el XX, han trobat al PaÃs Valencià la terra on forjar el seu
futur. El 9 d’Octubre ens recorda la data de naixement del nostre
poble, quan Espanya ni tan sols existia; el dia de Hispanidad,
què ens
recorda? Potser ens recorda que durant segles els ports valencians
tenien prohibit comerciar amb Amèrica, o potser que porten segles
intentant assimilar-nos a les lleis i costums de Castella. Ara som
nosaltres l’objecte de l’Imperi, empobrits per decisions que es
prenen a Madrid contra la nostra economia i contra la nostra
identitat.
Potser això és
el que haurÃem de celebrar el 9 d’Octubre, més que els nostres
orÃgens, la voluntat de ser un poble digne, que es resistix a
l’assimilació i a l’espoli econòmic, solidari i orgullós de la
seua identitat.
Comparte la noticia
CategorÃas de la noticia