Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
El partit va ser un exemple d'esportivitat i de convivència protagonitzat pels equips i les aficions
0
MANEL SÀNCHEZ - 31/03/2017
Afició del Saguntino camí de Fuenlabrada. EPDAEls jugadors dels Atlètic Saguntino saluden a l"afició. EPDA
Llotja d"autoritats. EPDA
No
va defraudar a ningú el partit d’anada de la Final de la Copa
Federació que disputà el Saguntino a Fuenlabrada. Partit intens
front a un rival poderós que plantejà, com havia anunciat
l’entrenador David Gutiérrez, per a guanyar. Sense especular el
més mínim els dos equips isqueren al duel disposats a no oferir ni
un segon de treva. El Fuenlabrada es va veure sorprés per un equip
que instal.là una pressió asfixiant des de la zona de creació que
dificultava moltíssim el seu joc dinàmic. L’aposta saguntinista
era atrevida ja que s’enfrontaven a uns jugadors d’enorme
qualitat capitanejats per Milla en el centre del camp i el partit es
podia fer molt llarg. Però ja el minut 4 Esteve havia presentat les
seues credencials dins l’àrea menuda amb un intent de rematada. A
més el min 10 l’àrbitre anul.là incomprensiblement un gol de
falta directa al Saguntino. El Fuenlabrada ja havia comprés per què
els romans estaven en la final. Sols algun error puntual els podria
servir per a obrir el marcador com el que es va produir en el min 12
que propicià un mà a mà entre el pichichi Dioni que desbaratà un
majestuós Lluna. El Saguntino s’havia guanyat el respecte i fidel
a la seua filosofia i amb una admirable serenitat, pròpia dels
jugadors acostumats a disputar finals, continuava pressionant en ¾
de camp. La missió podia ser suïcida donades les dimensions del
terreny de joc i la qualitat del contrari però l’engreixada
maquinària tàctica dissenyada per Guti funcionava mil.limètricament
. El Fuenlabrada atacava tímidament l’àrea saguntinista i en els
últims minuts del 1r període el Saguntino disposà de dues ocasions
clares.
Després
de la primera presa de contacte entre dos desconeguts, calia
descobrir que depararia la 2ª part. El Saguntino isqué sòlid,
concentrat i ambiciós no deixant maniobrar a un Fuenlabrada que es
mostrava nerviós i dubitatiu a l’hora de crear perill. Al minut 13
la fortuna no va voler que s’avançara el Saguntino amb un
llançament de Lois que s’estavellà al travesser de la porteria
defensada per Isma. Cap a la meitat de la 2ª part es va espavilar el
Fuenlabrada que començava a veure com se li escapava l’oportunitat
de traure avantatge davant dels seus però el guió continuava sent
el mateix amb un Saguntino molt ben posicionat que buscava la contra
amb un incombustible Gàmez que trencava per banda una vegada rere
l’altra. Els canvis d’última hora alentiren lleument el joc en
benefici del Saguntino que va veure com discorria el partit fins a la
fi amb certa tranquil.litat.
Resultat
molt positiu si confiem en els qui pensen que les eliminatòries es
guanyen fora de casa. Si a més afegim l’excel.lent imatge mostrada
per l’equip i el brutal canvi d’escenari que es produirà dijous
que ve en la tornada amb l’entrada en escena del temible Nou Camp
de Morvedre el Saguntino té una oportunitat immillorable per a
conquistar el 1r títol de caràcter estatal de la seua història.