Lluís Albert Granell Corríem pels carrers sense asfaltar, un descampat absent de natura però ple de vida, xiquets i xiquetes desafiant l’aire, cridant ben fort i gaudint de no tenir records, de no tenir passat. Cremàvem victòries, abraçàvem derrotes i ens enfonsàvem en tolls de fang sense pluja. Volàvem a través de les nostre sensacions.
Som la generació que vam veure guanyar guerres sense voler celebrar-les, som la generació que vam cridar ben fort i ningú ens volia escoltar, som l’aroma de la insistència, el perfum de la resistència.
Hem decidit caminar juntes i fer-ho abraçant-nos a cada pas, hem decidit fer dels nostres cossos volcans en erupció en un mateix lloc, en un mateix espai, il·lusions que conflueixen i es junten als oceans.
Avui comencem a caminar, amb l’objectiu de crear un fòrum de debat, diàleg i creació. Volem ser part de la matriu de la democràcia que ens mereixem com a poble; caldrà que fem acrobàcies, esforços màxims, deixant-nos a cada moment la pell, els ulls, la vida. Invertirem trajectòries per tal de capgirar allò que volem canviar, injustícies que ens han fet arribar fins ací, i ací ens trobem davant de tots vosaltres i sota aquest sostre que volem construir pedra a pedra, sense fugir, mirar endavant i no escoltar els llops que de nit ens intenen espantar. Farem de la lluna el nostre sol que ens il·lumine a la tempesta.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia