Membre del Gabinet Presidència Corts Valencianes. / EPDA Estos
dies s’ha celebrat a Madrid, la Vint-i-cinquena Conferència de les Parts
(COP25) de la Convenció de Nacions Unides sobre el canvi climàtic. Un encontre
que ha deixat molts titulars a la premsa, i que ha posat una volta més sobre el
mantell les grans conseqüències que té els incompliments que any rere any es
fan sobre els compromisos adquirits i mai executats per mantindre un equilibri
ecològic i sostenible al planeta.
Segurament,
les nacions i els seus dirigents tenen grans voluntats de poder revertir les
catàstrofes que la humanitat estem, directa o indirectament, ocasionant a la
mare terra. Però les seues agendes segur que estan pensant més en les pròximes
eleccions que en les pròximes generacions. Un fet que dificulta i molt el poder
adoptar mesures de calat que posen fre a una producció desmesurada de residus,
la contaminació d’aqüífers, l’escalfament global o l’aparició d’illes de grans
extensions dins el mar completament de plàstics, per posar uns exemples.
Les
administracions locals tenim un paper important. No sols per la proximitat a la
ciutadania per poder conscienciar-la, sinó per què podem impulsar mesures que
aproximen els bens de primera necessitat als consumidors últims sense tindre
que utilitzar grans recursos naturals. Des de fomentar els mercats de
proximitat, amb productes de la terra, de quilòmetre zero; passant per establir
mecanismes de transport col·lectiu front l’ús massiu del cotxe particular, o bé
establint mecanismes de reducció, reutilització i reciclatge de les matèries
primes que es consumeixen diàriament a cada domicili. També, fent un ús
responsable del consum de l’aigua potable i arbitrant una reutilització
adequada de les aigües residuals que discorren per les nostres canonades de
clavegueram.
Molts
municipis podem contribuir de manera directa a fer més verds els nostres pobles
i ciutats, aplicant polítiques verdes i transformant la fisonomia urbana que
ens envolta, amb més zones d’esbarjo, de vianants, carrils bici, parcs,
jardins, arbres en els vials i reforestant zones que són camps erms al voltant
de cada casc urbà, contribuint així a la reducció del CO2.
Són
possiblement mesures molt locals i discretes, però que sumades totes elles
poden ser de vital importància per als canvis que des de les diferents nacions
cal aplicar en este mon globalitzat i deshumanitzat, on la màxima del
consumisme i la depredació del territori s’ha apoderat del sentit comú i de que les coses són finites.
Estem
a temps, però no ens queda molt de temps, si no ens aturem, prompte podem arribar
al punt de no tornada enrere. Calen polítiques verdes valentes, sense por a dir
que ens hem equivocat en el que s’ha fet. Polítiques que posen en primer lloc
les persones i el medi en el que vivim, que ajuden a construir una societat més
justa, amb equitat i cercant un nou reequilibri de la humanitat amb la natura.
Hem de passar de l’economia del present a l’econovida del futur.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia