Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Ací em teniu descansant una
miqueta al sofà, 5 minuts abans d’arreglar-me. No m’agrada eixir diumenge de
vesprada. Però he quedat amb Pili per a vore l’acte de la presentació de la
Fira de la Tapa del Port de Sagunt. Ma mare volia que l’acompanyara a Quart a
la processó del Carme però li he dit que no. Abans d’arreglar-me, ja he estés
la roba. Cada vegada estic més orgullosa de fer-ho. Vos estranya? A mi no. El
fet de no traure mai de la rentadora calçotets em recorda que sóc independent.
Quan veig les meues amigues que en eixir de l’oficina se’n van a casa corrent
per fer les tasques domèstiques no ho entenc. Sempre estan estressades per
viure en parella. Jo en vore-les em trobe orgullosa de plegar sols tangues i
subjectadors.
També vos he de confessar
que a voltes em trobe tan estressada com elles. Però perquè no pare. El cap de
setmana va començar el dijous amb el concert a Quartell a la piscina
municipal. No sóc molt d’anar a concerts ja que mai tinc temps. El que passa
és que Pili m’enganxa i no sé dir-li que no. A més el fet que posaren una urna
per al càncer em va convéncer definitivament. Estic molt sensibilitzada amb la
malaltia d’Eva i tot el que siga ajudar m’agrada. Vos he de dir que la música
va estar molt bé. La veritat és que per Quartell sempre estan fent coses no se
si perquè l’alcalde es meneja o perquè les associacions convoquen molts actes.
No conec Huguet però la veritat és que el trobe massa seriós i distant. Ja
podia ser com el regidor de Sagunt José Luis Martí. Sempre està en tot i fent
bona cara. No el conec però crec que és molt bona persona.
Divendres el vaig dedicar a
mi... i a la festa. Quedí amb el meu amic de Faura Marc. Ens férem unes quantes
cerveses i em vaig divertir a muntó. Vaig conéixer Vicent. Apunt estiguérem
d’arribar a més però em vaig frenar perquè el meu Joan no s’ho mereix. La
veritat és que anava una miqueta més curta que altres dies i tenia els pits més
fora que dins. Tal vegada per eixa raó i per la beguda el Vicent anava tan
embalat. Dissabte vaig tornar de concert. La meua amiga Sonia té un amic que
toca en la Banda Simfònica de la Lira i feren a les huit el concert de Sant
Cristòfol a l’auditori. No podia dir-li que no. Després sopàrem juntes.
El
cap de setmana ha estat complet. No he pogut ni tastar el meu Joan. Sols quedàrem
diumenge de matí per vore la pujada de bicis al castell i fer-nos una cervesa.
Però ja tindré temps. Vos deixe que he de pintar-me per anar a l’acte de les
tapes.