Les cames de Laia.
Sembla
que torna la normalitat. Vas pel carrer i la gent ja camina com si no
passara res. Jo sé que no és així perquè no podré celebrar la
boda. Estos dies m’entristix i soc més conscient que hauré
d’esperar. M’estic fent la idea.
Pel
camí Ral hi ha moviment encara que les tendes no estan plenes. Entrí
l’altre dia a per unes sabates. Les precaucions són grans.
M’atengueren bé i en el temps que vaig estar no va entrar cap
client. També els centres comercials no acaben de tindre gent. En
alguns llocs els clients són poc respectuosos, malgrat les mides de
seguretat. Vaig entrar a una destacada tenda d’esports on
educadament el personal em va convidar a posar-me el líquid
desinfectant. Però, una vegada dins, la gent travessava els
corredors sense guardar distàncies ni tindre en compte res.
Enguany
no hi haurà festes i la vida als pobles serà diferent. Encara que
per setembre pareix que en alguns llocs volen fer comunions. L’altre
dia vingué Fina a casa a sopar i em contà que a Estivella i a més
llocs les faran. La pobra ho va passar malament en el temps del
confinament. Va estar constipada i l’aplicaren el protocol
COVID-19. A més, quan es va recuperar, faltà sa tia. No pogueren
acomiadar-se’n.
Enguany
la festa de Sant Joan ha passat desapercebuda. És tot estrany. Sols
el fet que no hem treballat ens ha ajudat a recordar-ho. Eixe matí
estiguérem per la platja del Port. No note que hi haja massa
control. Els accessos estan senyalitzats amb fletxes per a evitar que
coincidisquen les entrades i les eixides. Però com que n’hi ha tan
poques la gent no sap quin és el sentit correcte fins que no xafa
l’arena.
La
notícia més positiva d’estos dies és que pareix que el treball
en l’empresa es normalitza. Els clients tornen i estem quasi tots i
totes treballant. Es fa pesat estar amb la mascareta tantes hores. El
contacte personal s’ha perdut prou. Continuem xarrant a distància
i amb moltes precaucions.
He
tornat a agafar la bicicleta. Gonzalo i jo estiguérem pel riu.
Anàrem fins a Petrés. Encara queda aigua però també hi ha molt de
mosquit. Tornàrem per Gilet i Sant Esperit. He vist com han renovat
les instal·lacions. Han quedat bé. Confiem que duren. La tornada
fou el millor. Em va posar el meu xic crema en una cama perquè la
tenia carregada. Em va animar tant que passàrem al llit a
divertir-nos.
M’han
contat que l’altre dia un ciclista va armar-la en l’avinguda del
Mediterrani. Passava per allí Marita i va comprovar com este agredia
un conductor. Pareix que estava una miqueta marejat, ja que estava
bevent una cervesa. No s’arrimà massa però va vore com discutia
amb la policia. Així que a voltes, encara que siga mínimament, els
ciclistes són perillosos.
Vos
he de deixar. Vull dutxar-me. Tinc molta calor estos dies i em toca
dormir nua. Em sap mal perquè no puc gastar els bonics pijames
d’estiu. Espere abraçar-vos prompte. Estic contenta perquè el
periòdic torna al paper. Així em llegireu millor. Besets virtuals i
prudents.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia