Fer comarca, fer Horta Nord

Fa més de 20 anys que visc a Bonrepòs i Mirambell, tot i que vaig nàixer i em vaig criar al cap i casal, les meues arrels són de l’Horta Nord, i els records d’infantesa i joventut, viuen a Alfara del Patriarca. Els llargs estius a ca els iaios, jugant amb les cosines, el iaio anant a espigolar a l’horta, els dilluns de mercat a Montcada, el primer videoclub, que el va obrir mon tio Fernando al carrer Major, i en anys de l’adolescència els record d’alguns bars de la contornà, el Punt i Coma a Rocafort, el Matalafer a Godella; sí, vaig nàixer a València, però vaig entendre i aprendre a estimar la comarca, des de molt menuda, des de sempre.

Ara, quan ja no soc cap xiqueta, els meus companys i companyes han confiat en mi per a ser la secretaria comarcal del meu partit i això em permet continuar coneguent i recorreguent la nostra comarca, però sobretot em dona l’oportunitat de tindre altaveu per a defensar-la, perquè l’Horta Nord, la seua gent, la seua historia, els seus recursos, i la seua autonomia, cal defensar-les amb força, amb ungles i dents, però sobretot amb política útil. I el que no és útil, és tractar d’eliminar les mancomunitats, buidant-les de competències, per a perpetuar una institución com la Diputació, que en realitat, queda lluny del dia a dia dels pobles, per més que siga “l’ajuntament d’ajuntaments”. 

És cert, que durant 8 anys, amb el Botànic al capdavant, des de Compromís li vam pegar la volta, ens vam arrimar de veritat a les necessitats dels nostres pobles, però malauradament, amb el govern del PP, les coses han canviat, els ajuntaments tornem a sentir-nos lluny d’esta institució. Malgrat tot, continuem treballant des de les mancomunitats, i som molt més efectius. Sols hem de veure com ens vam organitzar els ajuntaments de la Mancomunitat de l’Horta Nord quan la DANA va deixar desfetes la comarca de l’Horta Sud, la de la Ribera, i els Serrans; esta mancomunitat va treballar de valent, arreplegant material, menjar, productes de neteja, i organitzant autobusos amb centenars de voluntaris; autobusos que van arribar a les zones afectades per la catàstrofe, abans que els que van organitzar a la Ciutat de les Arts per part de Conselleria. I és que a la comarca, vivim a un poble, però compartim serveis en els pobles veïns, les mancomunitats ens proporcionen recursos de serveis socials, tècnics de joventut, personal que un sol ajuntament, sovint prou menut, no pot contractar.

Cal tindre una mancomunitat forta per tindre una comarca forta, i faríem bé treballant per unir la mancomunitat de l’Horta Nord i la mancumunitat del Carraixet, tindríem més recursos, econòmics i humans i seriem capaços de treballar millor per tots els veïns i veïnes de la nostra comarca. Mirem totes cap al nord, cap a l’horta, cap als nostres pobles, allarguem la mirada fins a Puçol, des d’Alboraia, allargant un poc la mà a tocar Paterna, pobles a un costat i altre de l’antiga carretera de Barcelona, i a les dos vores del Barranc del Carraixet, amb molta vida, cultura, comerços, i camps de cultius que mereixen que lluitem perquè no es convertisquen en ciutats dormitori. Horta i paisatge que el PP torna a posar en perill i en venda per als especuladors que sols volen acabar amb el nostre territori. Els ho anem a permetre? A Compromís ho tenim clar, i la resposta es NO. 

A Compromís lluitarem per l’Horta Nord!.