Fer Sueca, des del municipalisme

La vocació de servici públic em va nàixer en l'època d'estudiant de Batxillerat en l'Institut Joan Fuster de Sueca. La tan usada frase del president nord-americà John F. Keneddy, "No penses què pot fer el teu país per tu. Pensa què pots fer tu pel teu país", m'ha marcat profundament des de l'adolescència.

Servir el proïsme per a fer d'este un món millor per als nostres fills que el que bonament ens han deixat els nostres pares i iaios, pareix una lloable tasca vital. Fer-ho des d'una perspectiva de proximitat, el teu poble, o el teu territori, pareix que siga una cosa més realitzable o com a mínim més "palpable" en la pràctica. No tots hem nascut per a erradicar la fam en el món; aconseguir que els teus veïns tinguen millors dotacions sanitàries o millors infraestructures tampoc està tan malament.

Amb eixe ànim em vaig enrolar en les files del partit que, als meus quasi dèneu anys, millor pensava que podia servir en eixa causa des d'una perspectiva suecana i valenciana.

Varen ser poc més de sis anys deprenent al costat de gent molt bona, treballadora i compromesa, la majoria d'ells han arribat a cotes importants de poder dins de la política local, autonòmica i fins i tot estatal. En certa manera, tot allò que sé de la política com a ciència social ho he deprés d'eixa època. Conserve moltes amistats d'aquells anys. Però també vaig conéixer i patir la cara menys amable de la política. Eixe desengany junt amb el meu inici laboral en la professió bancària, em varen apartar de la política activa. Però no mai em desaparegué la vocació de servici públic.

Sempre m'he mantingut actiu en el món de l'activisme polític, social, i sobretot, cultural, tant suecà com valencià. Ja sabeu: pensar què pot fer u pel seu país.

I és aixina com, quinze anys després d'aquell adeu a la política, als meus actuals quaranta anys, em torne a trobar amb una ferramenta atractiva, eficient i útil en la qual i a través de la qual, poder treballar pel meu país. Per a mi, el meu país, la meua pàtria, és la mateixa que descrigué el prohom valencià nascut a Sueca, Nicolau Primitiu Gómez i Serrano: "la Pàtria és lo Lloc on tens la Família; és l'alqueria, los camps; és lo caseró, los carrers i places on es deambula; és l'escola o lo col·legi que t'ensenya, los amics, los companys; és l'ambient, és lo poble o la ciutat."

I des d'eixa concepció de fer política de baix cap a dalt, des de la base, des de la proximitat, del coneiximent proper, és quan la idea del renovat municipalisme polític apareix com una alternativa sincera, justa, equitativa i sobretot, útil -possiblement més útil que mai- en estos temps tan turbulents i complexos que ens han tocat viure, on els canvis de paradigma econòmic, social i geopolític, no sabem encara ben bé cap a on ens portaran. Fer política des de la proximitat, per als teus veïns i per al teu poble, possiblement tinga ara més sentit que mai.

La veu del municipalisme polític suecà està pilotada per un joveníssim partit, Sueca per Davant, hereu d'una llarga tradició de partits independents suecans i alhora fill directe del citat adés nou municipalisme polític. He tingut la sort de conéixer personalment, per diferents i variats motius, als seus actuals representants públics: Julián Sáez, Noelia Benedito i Sari Saez. Els tres complixen tots els requisits que se li hauria de demanar a un representant públic: exemplaritat, transparència, proximitat i normalitat, en el sentit de ser una persona "normal", com qualsevol altre ciutadà, sense cap altra pretensió que la de donar temps personal per a servir temporalment el teu poble, com un servici públic.

En tots estos anys he fet amics, alguns d'ells bons amics, en totes les formacions polítiques del nostre poble, i estic totalment convençut que tots entendran la meua decisió i fins i tot alguns no s'estranyaran d'esta. La gent que em coneix tampoc. Sincerament crec ben de cor, que ha arribat l'hora de tornar a pujar-me'n al carro de la política, i crec que, al fet que una persona com l'actual alcalde del meu poble, Julián, haja depositat la seua confiança en mi, no podia actuar d'altra manera que no fora corresponent-li acceptant el repte.

Quina millor manera de fer Sueca gran que treballant per ella, sense més. Ja sabeu: "Què pots fer tu pel teu país".