Ferrús: "Al meu poble, no s'han fet les coses bé, crec que és necessari un canvi real"

Jo mai he abandonat la política, és més no és recomanable que ningú la abandone. La política és necessària, vital, no és altra cosa que la preocupació per aquells temes que afecten al benestar de la ciutadania i del seu entorn, social i natural; l’interès pels assumptes de la ciutat i dels seus habitants; és la implicació en la lluita i la consecució d’una societat més justa, lliure i igualitària; és involucrar-se i no donar l’esquena als problemes que la societat actual es planteja per ajudar a aconseguir una societat més solidària, cooperativa, activa, crítica. Tots els assumptes i totes les decisions que prenen els nostres governants repercuteixen en tota la ciutadania en el seu conjunt i no podem mantindre’ns al marge perquè no solament comprometem el nostre present sinó també el nostre futur, el dels nostres fills i filles. En aquest sentit, jo mai he abandonat la política, perquè d’aquesta activitat no solament ens és difícil escapar sinó que està, i ha d’estar present, en totes i cadascuna de les nostres activitats. És, diria jo, un deure moral que tenim amb la nostra societat, d’actuar en benefici i amb la intenció d’aconseguir el bé comú, una societat lliure de persones també lliures. La solució de molts conflictes està precisament en el fet que la ciutadania prenga consciència de la necessitat, de l’obligació que té d’actuar políticament, d’involucrar-se en la consecució d’una societat justa i lliure, solidària i cooperativa, tolerant i respectuosa, de treballar en benefici dels interessos generals i no solament pels seus interessos privats.

Deia García Lorca, que en moments difícils, complicats, “el artista debe llorar y reír con su pueblo”, que “hay que dejar el ramo de azucenas y meteres en el fango hasta la cintura para ayudar a los que buscan las azucenas”. Jo, precisament, mai m’he caracteritzat per posar-me de perfil davant els problemes, per evitar la implicació, per fer i actuar davant situacions injustes que crec que cal canviar. Sempre he actuat des de la coherència i la convicció i sempre m’he implicat, he col·laborat i he donat suport a aquelles persones o col·lectius que així m´ho han demanat, quan he considerat que era de justícia i que realment podia aportar alguna cosa, el meu granet d’arena, sempre des de plantejaments progressistes. Així ha estat sempre i així ho poden corroborar moltes associacions i col·lectiuscia i llibertat més absoluta perquè crec, sincerament, que és el que li cal al meu poble. No he abandonat ni els meus principis ni les meues conviccions. Estic segur que, al meu poble estan plenament representades per Guanyar Catarroja i la gent que la representa. Si u, realment se sent socialista, una persona amb plantejaments progressistes i d’esquerres, que vol un canvi real, a Catarroja, i parle només de Catarroja, ha de votar en estes eleccions locals Guanyar Catarroja. I vull incidir en això, es tracta d’eleccions locals, elegim els nostres representants a nivell local, per al nostre Ajuntament. Aniria cegament amb Ramón Marí a Albal o amb Eva Zamora a Alcàsser; m’encanta Jesús Ros com a alcalde de Torrent o sent una gran admiració per Elvira García, que ha realitzat una gestió esplèndida com a alcaldessa d’Alaquàs; fabulosa és la gestió de Carlos Fernández a Mislata... i tants i tantes altres alcaldes i alcaldesses socialistes... Però, estem parlant del meu poble, i al meu poble, no s’han fet les coses bé, crec que és necessari un canvi real, progressista i regeneracionista, que canvie les formes i les actituds, les maneres i els comportaments, les polítiques i les actuacions..., i ara tenim l’oportunitat de canviar-les, i jo, si així se’m demana, no puc ni dec posar-me de costat. Als que coneixeu la meu trajectòria, el meu compromís, els meus plantejaments ideològics vos demane que feu efectiu aquest canvi al nostre poble i que ací, a Catarroja, voteu per una alternativa real, per un gir real cap a l’esquerra i doneu el vostre suport a Guanyar. Ocupe el número 20 de la llista. Està clar que el meu suport no és a canvi d’un lloc de regidor, està clar que és per convicció, com sempre que prenc decisions d’aquest tipus. No vull cap silló, no vull cap càrrec, no vull ser un professional de la política ni vull viure de la política simplement vull fer política, implicar-me en el que crec que és just i necessari.

Dani és una persona honesta, honrada, que ja porta molt de recorregut, molt de temps fent política en el sentit que dèiem al principi, des d’una visió ètica, pensant en el benestar i en el bé comú més que en els seus interessos particulars. Sempre s’ha mantingut en un pla discret però actiu. No ha viscut mai la política com una professió però mai, des que el conec, s’ha mantingut al marge de la política, al marge dels assumptes de la ciutat i del ciutadà; involucrat sempre, i a canvi de res, en la recerca d’una societat més lliure i justa, més solidària. En aquest sentit coincidim. És sobretot, una persona que treballa en equip, que és incapaç de prendre decisions unilaterals sense comptar amb la resta, que creu en la consecució d’objectius comuns, que demana parer i que situa per damunt de tot el treball cooperatiu, la col·laboració. A més, és una persona implicada en el seu poble, en les associacions i col·lectius locals, en el nostre teixit social. És una persona que actua, que s’implica, que, com jo i això m’agrada trobar-ho en les persones. Tot això em dona confiança. Però, repetisc, a Catarroja, el projecte que lidera Dani i ell com a persona, és el més motivador i esperançador. I, a més, compta amb un gran equip, un grup de persones extraordinàries.

Ho he dit anteriorment, al meu poble és necessari un canvi, un gir real cap a polítiques més progressistes. Un canvi de polítiques, d’actuacions i projectes, però també un canvi d’actituds, de formes... que en poc han variat respecte als governs anteriors del PP i que tant vam patir alguns i algunes en aquesta població. No hem lluitat durant tants anys perquè tot, quasi tot, seguisca igual, perquè continuen actituds d’intolerància, prepotència, autoritarisme i supèrbia per aquells que han ostentat l’Alcaldia durant aquest anys amb la complicitat dels socis que els ho han consentit. No, hem d’acabar amb això. Molts anys, moltes legislatures lluitant perquè ara s’actue igual. Una de les crítiques i de les denúncies més reiterades que vam realitzar contra el PP, durant els seus anys de govern municipal, va ser l’ús reiterat i abusiu, sense cap mirament, dels recurs públics en benefici partidista i propagandístic, l’ús dels recursos de tots els catarrogins per al seu honor i glòria, la confusió constant entre la institució, l’Ajuntament, i el partit, les elevades quantitats destinades a assignacions als seus regidors, als alliberats i als càrrecs de confiança... i ara han fet exactament el mateix. Això no és “política” en el sentit de què parlàvem al principi ni com jo l’he considerat sempre...

Jo la contemple amb molta esperança. Els resultats tant a nivell nacional com autonòmic així ens ho indiquen, ens deixen un panorama optimista. A nivell nacional, permetrà que Pedro Sánchez puga seguir amb el seu programa reformista i fortament social encetat en els últims mesos i accelerat en l’última etapa a traves dels decrets socials. Des del seu indiscutible lideratge es pot conformar una majoria progressista estable que siga capaç d’afrontar aquests canvis que necessita Espanya. A més, estic convençut que la qüestió ma catalana es podrà afrontar i resoldre des de la tranquil·litat, la cordura i la racionalitat. És un moment de moltes esperances per al nostre país. I ací, a la nostra Comunitat, els resultats permetran que Ximo Puig puga tornar a conformar una majoria estable, com la que ha tingut els últims quatre anys, però amb la incorporació plena, a més, de Podem i EU. S’ha fet molt i bo en només quatre anys i, més encara, si tenim en compte l’espoli a què havia estat sotmès el nostre territori en mans del PP i les seues majories absolutes.