Un año más Sagunto tendrá una de las fiestas más largas que yo conozco alargándose esta por un periodo de un mes- 15 días en Sagunto y 15 días en el Puerto- y resumiéndose en actividades creadas por y para las peñas.
Esta situación de hecho no es mala ni buena per se, aunque algunos quisieran restringir los toros, no es de mi gusto, lo que no me impide poder pasarme por algún recinto ferial.
Sinceramente, yo soy más de fiestas que consisten en pulpos a la gallega, vinos de rioja y pinchos y tapas por cada chato o quinto. Me van más, es lo que hay. Es una visión personal que no alcanza más allá que el mero hecho de una opinión.
Pero el meollo de la cuestión y es, sin duda, la parte más polémica, es aquella que afecta a cómo han de financiarse las fiestas: mediante asignación tributaria, dotación presupuestaria o directamente de los participantes a través de sus peñas. Obviamente, para los que pensamos que las fiestas de un pueblo han de ser para todos se entiende que ha de haber un factor público.
También las fiestas de todos ( absolutamente todos) los sitios son un nido de conflictos, algún que otro desorden público y algún que otro malestar que se resolvió de forma inteligente , trasladando las fiestas a un recinto alejado del núcleo urbano.
Pese a que podamos pensar que otras fiestas son posibles, nos gusten otros modelos o, directamente, no nos gusten las fiestas, hemos de recordar que las celebraciones de verano son un elemento cultural y biológico con un arraigo histórico que va más allá de las épocas primigenias del hombre. Por algo será.
Albert Llueca
L'estiu comença el 23 de juny, dia del solstici d'estiu i acaba pels volts del 23 de setembre, coincidint amb l'equinocci de tardor. És l'estació més càlida i seca de l'any, època en què el Sol és ple, els dies més llargs i les nits més curtes. Els productes gastronòmics de la temporada són la majoria de productes de l'hort, els pans i coques, les cireres, les gambes, les ostres i tot el peix blau.
L'estiu és l'estació festiva per antonomàsia. I les festes religioses en general han sigut una de les manifestacions culturals més importants al llarg de la Història, i en certa manera, encara ho segueixen sent. Molt s'ha escrit sobre elles. No obstant açò, malgrat el seu caràcter religiós, la Teologia és incapaç d'explicar-les de forma satisfactòria, i ha sigut l'Antropologia social i cultural la que les ha explicat amb major encert i profunditat, a causa del seu caràcter popular.
No obstant açò, aqueixa explicació antropològica segueix sense explicar nombrosos aspectes de les festes religioses i patronals. El seu caràcter identitari, per exemple, no explica per què les festes religioses i patronals tenen molt major arrelament popular que altres símbols identitaris locals o nacionals, o per què segueixen tenint tant arrelament popular en una societat majoritàriament laica. Tampoc explica per què els portants han de patir en portar sobre els seus muscles el pes dels passos de la Setmana Santa, ni per què aqueixos passos, i les imatges que sustenten, s'adornen amb tant luxe i posseeixen tant valor artístic, entre altres coses. Per a explicar tots aqueixos aspectes d'aquestes festes cal recórrer a la Història.
És el paral·lelisme entre els elements festius i els històrics i socials el que permet comprendre el seu origen, desenvolupament i característiques peculiars, ja que aquest tipus de festes ha tingut una funció en la societat de cada període històric. El mètode hermenèutic està vigent, però els símbols festius s'interpreten ara tenint en compte el paral·lelisme que tenen amb els elements i institucions de la societat al llarg de la Història. Els resultats d'aquest mètode són significatius i les conclusions, clares i clarificadores. Bona festa.