Otro año más las fiestas patronales vuelven a estar en el centro del follón político-mediático de la ciudad y además, esta vez, con equipo de Gobierno, en su mayoría, nuevo, que tiene esta asignatura como la primera a resolver nada más llegar al Ayuntamiento.
Y aquí se ha de conjugar muchos factores y gustos y , quizá, ese sea el problema. De momento el cocktail tiene dos ingredientes principales: dos comisiones de fiestas para dos núcleos de la ciudad aunque, puestos a pedir subvenciones por núcleos, faltaría Almardà y Corinto y , por otro lado, la zona del Picayo que corresponde a Sagunto. Yo sería partidario de una sola comisión festiva, porque, además, luego llegan la de los barrios...total que podemos tener la ciudad con más tiempo festivo subvencionado del planeta.
Después viene el tipo de fiestas, como el dinero lo gestionan las comisiones festeras, ellas elaboran un programa de fiestas que, me costa, intenta ser lo más diversa posible pero que no contenta a todos y menos con el tema taurino, un tema que, cada vez deja menos espacio para la libertad y más para el posicionamiento dogmático que se entremezcla con una revisión de los valores de la sociedad que está en continuo cambio.
Este año, además, parece que se repiten las fiestas alternativas que el grupo Acero y Vida organizan. Así que tenemos otro año con un overbooking festero que a mi parecer, está sobredimensionado, aunque, estando en una ciudad marítima, mediterránea y estando en verano, parece ser lo que toca aunque no me acabe de convencer.
Albert Llueca
Durant alguns anys vaig ser membre de diferents penyes en les festes patronals. Primer en la dels Quintos 70/71 en la qual formava part mon pare teníem el cadafal en la porta de Peña més o menys, després vaig ser penyista de la penya l'Esponja amb els meus amics i amb els clàssics de l'Esponja que, curiosament tenia al costat de la penya dels Quintos el seu cadafal. D'allí, ja amb 16 anys, anàvem a vore un ratet els bous, després al Casal que estava al carrer San Dídac, després a l'orquestra en la plaça Cronista Chabret, tornàvem al Casal i sempre acabàvem en la disco-mòbil que és feia al Trinquet, tot un clàssic també, i quan s'acabava totes i tots a caminant a Nassau on durant la segona setmana de juliol era un lloc de trobada dels penyistes del poble, que gran treball feia Alex!.
Quan és va moure la plaça de bous a l'avinguda Sants de la Pedra vaig de ser penyista no entenia com les festes del poble no estaven en la plaça major del poble. I d'alguna manera el que passava era que tota la festa és dispersava. Almenys en eixe moment ho creia així.
Després vaig ser penyista de la Resaca al Port de Sagunt en el seu últim any en el pàrquing que gastàvem per anar al Puerto Rico abans de passar a l'explanada de la Nau. Ja sé que no era el lloc idíl·lic per fer els bous i els festes ja que l'ideal seria tornar de nou a l'Albereda.
Durant molts anys he estat en eixa línia no tornar a ser penyista si no és torna als llocs d'on mai deuria d'haver eixit.
Mil vegades ho parlava amb Rafa, que en glòria estiga, i li explicava que molts estem d'acord de que la plaça del poble fora la plaça de la festa però que, després de créixer i maurar, estava convençut que les lleis actuals que s'han desenvolupat respecte als bous al carrer inhabiliten les dos places icòniques en Sagunt i Port.
És per això que crec que les solucions aportades per les diferents corporacions municipals i els presidents de les comissions han sigut les adequades per conservar la festa dins de les mesures de seguretat que han de tindre. Hi ha que seguir treballant per a que siguen més habitables, però la base es bona.