Francisco José Adán y Albert Llueca.
Lobbies y presiones
En España jugamos a lo de siempre. A la doble
vida, nos encanta. A nivel administrativo tenemos implantado el sistema
continental-europeo en el que la pirámide de la Organización Administrativa
está formado en su mayoría por funcionarios y sólo en su cúspide hay políticos.
Este sistema facilita que haya una continuidad en el funcionamiento del Estado
pese a los cambios políticos pese a que esto pueda dificultar que los políticos
elegidos puedan realizar el programa electoral por el que han sido votados.
Puede haber altos funcionarios de diferente ideología o por otros intereses
que frenen que los políticos puedan realizar su programa.
Por eso en EEUU está el conocido como
Spoil-System que consiste en formar la mayoría de la pirámide con personal
dependiente de los políticos y sólo la base es funcionarial, por eso cuando
cambia el Gobierno todos acaban recogiendo sus trastos en cajas de cartón.
Pues en España magistralmente combinamos el legal (el primero) con el segundo
que se usa de estrangis, la conocida como la pirámide fantasma. Esto acaba
siendo un fraude y acaba costando un dinero excesivo al ciudadano.
Pues a nivel de financiación pasa exactamente
lo mismo. En España se ha creado un sistema de subvenciones públicas para
evitar el descontrol (risas enlatadas). Todo el sistema de subvenciones parte
del Artículo 16 de la Constitución. El Estado “garantiza” la libertad
ideológica, religiosa y sindical. En este caso, la ideológica significa que el
Estado participa de forma activa en la canalización a través de partidos
políticos de la ideología. Hasta aquí todo correcto.
El problema viene cuando los partidos se ven
sometidos a las presiones y las tentadoras ofertas de las grandes compañías,
intereses también de movimientos sociales y de intereses privados, es decir, de
los lobbies. En EEUU se conocen los lobbies, están regulados, son públicos.
Las reglas del juego son conocidas. El Estado no paga un duro , si alguien
quiere presentarse como candidato, ya se las apaña para conseguir fondos y convencer,
por supuesto, los que apuestan por el susodicho, luego piden que se devuelva el
favor teniendo siempre como límite el respeto a la nación y la Constitución, elemento
de base, necesario, para jugar con esas reglas.
Tenemos unas reglas y se las saltan los que las crean y los
primeros que deberían respetarlas, claro, así nos va. Queremos ser un país
puntero y lo acabamos siendo sin la “N”.
#finançamentSi
El meu sogre sempre diu que és necessari que els sindicats,
partits i associacions empresarials i/o comercials tinguen almenys un
finançament públic. Ell sempre diu, i jo sempre ho he cregut, que si no hi
haguera aquest finançament públic la política i el sindicalisme sols seria per
a rics.
Amb el finançament per el número de vots o representants
sindicals sols és pot sustentar el 4% dels pressupostos dels sindicats per
exemple. Cal donar ajudes a tots i totes per a poder defensar els seus ideals,
això juntament amb les quotes dels seus afiliats i afiliades que en definitiva
son qui paguen l’organització.
Hi ha hagut moviments que han demanat que és retire tota
financiació a partits i sindicats, però cal recordar que en la Constitució de
l’estat espanyol de 1978 se’ns diu que els partits polítics són instruments
fundamentals de participació política (article 6), però sense de tota manera
excloure la participació de tots els ciutadans (individualment o en grups). Es
reconeix també la possibilitat de constituir lliurement sindicats de
treballadors i associacions d’empresaris (articles 7 i 28) sense la
interferència i amb autonomia d’altres poders (articles 6 i 7). En síntesi, es
reconeix la importància i el grau de protagonisme de les organitzacions
polítiques, sindicals i empresarials.
Aquests moviments declaren “la guerra” al finançament dels
partits polítics per el simple fet del casos de corrupció que hi han. Com en el
cas de València i tota la trama Gürtel on el Partit Popular ha tingut un sobre
finançament ilegal de manera ordinaria des de fa molts anys, per esta Poma
Podrida la societat civil valenciana ha ficat la marca a tots els partits i
sindicats. Quan és defensa el finançament públic ara sempre és tira damunt tot
allò relacionat amb les males formes d’aquest partit i així anem mal. Cal
apostar per una política de tots i per a tots, cal apostar per un sindicalisme
de base que defense tots els drets de totes i tots, i cal apostar per unes
associacions empressarials que ens ajuden a eixir de la crisi i pense que el
problema ací és el #PartitPopular que ha instrumentalitzat allò de la política
baix manega i ha fet que tota la societat pense, opine, qüestione i ataque a
tots com si tots forem com ells.
Finançament Públic SI, persecussió a la corruPPció també.
Tots hem de ser iguals, davant les lleis. No?
Comparte la noticia
Categorías de la noticia