Francis Montesinos: "És difícil que torne a desfilar en València"

Pot presumir de ser un dels modistes més importants. Francis Montesinos, ha vestit a les grans dames de l’alta societat del país. La seua agulla ha cosit el vestuari de produccions de dansa, teatre i cine i mai es perd una edició de l’antiga passarel·la Cibeles. Encara que enyora desfilar en la seua terra assegura que és molt difícil que torne.

-Com va anar l’última col·lecció?

-Va anar estupendament. Evoquem tot el que va ser la Ruta de la Seda que va realitzar Marco Polo i en la qual el Mediterrani que jo tant adore, va tenir un protagonisme im- portantíssim. I hem treballat barreges fantàstiques de blaus, verds, turque- ses. Tot molt relacionat amb aquella època històrica.

-En què s’inspira Francis Montesinos?

-Doncs en el que em dicta el cor. A València, en el Mediterrani. També m’agrada la llum tan blanca que tenim ací, del foc. M’inspire en moltes coses però totes relacionades amb la meua terra que és el millor que hi ha.

-Tots sabem que eres de Llíria, però quina relació tens amb la ciutat?

-Doncs la màxima que es pot tenir ja que jo visc a Llíria i tota la meua família és d’ací. Per tant, tinc molta relació amb la localitat, amb el seu entorn i amb la seua vida en general.

-Quins records guardes de Llíria?

-Doncs, sobre tot, són records d’infància. La música, les festes, anar de concert. Les cavalcades... La meua infància va ser molt feliç.

-El teu cercle d’amics el formen gent coneguda. Alguna vegada els ha ensenyat la ciutat?

-Sí. Tin en compte que jo rep a molta gent a casa i ixes estades sempre van acompanyades d’un recorregut turístic. Normalment pugem a Sant Miquel des d’on hi ha una vistes fantàstiques del Camp de Túria. També anem a Sant Vicent perquè és un lloc espectacular. M’agrada presumir de poble!

-Com vist Francis Montesinos?

-Doncs vaig molt senzill. Sempre em vestisc amb un texà i un blazer. Tinc pocs secrets en açò.

-Optes per la comoditat.

-A veure, tampoc és molt còmode anar amb una jaqueta i una corbata. Però és com realment millor em sent.

-Què no et posaries mai?

-Açò ho tinc clar. Un jersei de coll alt. No m’ho he posat mai perquè no m’agraden les peces tancades. Un coll de pico, val, però mai alguna cosa tan tancada.

-Quina opinió tens que obriguem un nou mitjà de comunicació?

-Són moments molt difícils. Heu sigut molt valents. Però perquè us isca bé, a part del treball us heu d’encomanar a Sant Miquel, a Sant Vicent, al Remei i la Puríssima.

-Tu eres més del Remei o de la Puríssima?

-Jo sóc remedià. En la meua família tenim una llarga tradició remediana. La meua mare es deia Remedios i la meua àvia es deia també Remedios.

-Quan t’anem a veure desfilar a València de nou?

-Açò no ho sé. Però per descomptat si no es fan les coses bé és molt difícil que jo torne a desfilar a València. No sé, igual fem alguna coseta algun dia alguna cosa perquè sí, ho trobe a faltar. València és on més content estic.