Lluís Mesa.
La comarca compta entre els seus fills amb
personalitats que a vegades han nascut ací per les circumstàncies familiars. En
eixe cas es troba un destacat arquitecte valencià: Francisco Mora Berenguer.
El seu pare José Victoro Mora Picó era natural
de Xixona però va estar destinat com a jutge de primera instància a Sagunt.
Eixa raó explica que el 7 de setembre de 1875 nasquera a la capital de la
comarca el fill d’esta autoritat judicial i de Amelia Berenguer de Callosa
d’en Sarrià. Els estudis va començar-los al mateix Sagunt tot i que
posteriorment va ingressar a la Universitat de Barcelona. Allí va estar prop
d’altres destacats arquitectes com Manuel Peris i Buenaventura Conill. També hi
va tindre contacte amb el taller d’Antonio Gaudi. El 1898 va obtindre el títol
d’arquitecte. La professió va començar a exercir-la a Gandesa i Tortosa.. En
1901 va ser nomenat arquitecte municipal de l’Eixample de València. Va
començar aleshores la construcció de cases inspirades en el modernisme català
com ara la número 31 del carrer de la Pau. També va dissenyar construccions
religioses com ara l’església de Natzaret el 1903. En 1904 col·laborà en la
realització d’una nova façana principal per a l’ajuntament de València amb
Carlos Carbonell. En 1907 va dissenyar el projecte de l’Hospital Asil de Sant
de Déu en la Malva-rosa. El 1912 es va aprovar el seu pla d’eixample del Cap i
Casal. El 1913 va realitzar un dels seus projectes més destacats: el Mercat de
Colom de València.
El 1915 fou nomenat acadèmic de número de la
Reial de San Carles. La recepció va ser el 8 de febrer de 1916 i el seu discurs
va ser contestat per l’arquitecte Francisco Almenar Quinzá. Posteriorment va
tindre altres càrrecs com ara el de degà del Col·legi d’Arquitectes i el de
president del consell Superior del Col·legi d’Arquitectes d’Espanya. Va
pertànyer també a l’Acadèmia de San Fernando de Madrid. Presentà diverses
ponències en congressos professionals. De manera especial es pot recordar la
titulada “Necesidad de fomentar la cultura artística y medios prácticos para
evitar que se produzcan obras anti-estéticas” redactada en representació de la
Societat d’Arquitectes de València en 1909 o la monografia inèdita “Influencia
de los materiales en la estructura y estética de las construcciones”, escrita
en 1915.
Entre les obres públiques, a més de les
esmentades, cal destacar el palau de l’Exposició de 1909, les reformes
interiors de l’ajuntament de València en 1924 o l’Escola Industrial d’eixa
ciutat el 1925. Tampoc no cal oblidar que el 1909 va participar en la
restauració de la porta dels Apostols de la catedral de València, que realitzà
un projecte per al Mercat Central el 1910 o que reformà la façana de l’Ateneu
Mercantil el 1922. Per a propietaris privats va projectar diferent cases com
ara la de Noguera o Suay a la plaça de l’Ajuntament, la casa de la Democràcia
al carrer de Correus o la seu del Banc Hispano Americano al carrer de les
Barques. Totes elles estaven a la ciutat de València.
Les seues construccions formaren part de les
noves edificacions que nasqueren a la capital valenciana a principis del segle
XX. Fou el gran arquitecte del modernisme valencià. Va aconseguir canviar la
imatge de la ciutat. Va morir amb 85 anys en un tràgic accident. El 24 de gener
de 1961, en el trajecte cap a València i a la població de Ribera de Cabanes, un
camió va invadir la seua calçada i va xocar mortalment amb el cotxe. Viatjava
amb el seu fill i aparellador Carlos Mora Ortiz de Taranco. El soterrar va ser multitudinari
a causa de ser una personalitat de reconegut prestigi.
Francisco Mora és molt conegut
per la construcció del Mercat de Colom de la ciutat de València i per moltes
altres edificacions d’eixa ciutat. Però potser per a molts passa desapercebuda
la vinculació al Camp de Morvedre, lloc on va nàixer. Per eixa raó és important
no sols reconéixer-lo, sinó reivindicar la seua condició de saguntí i no
oblidar que fou un “Personatge i d’ací”.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia