Enric Carbonell En el Plenari celebrat l’onze de desembre de 1946, la Gestora Municipal acorda nomenar el “Generalíssim Franco Alcalde Honorari Perpetu de l’Ajuntament i Fill Predilecte del poble de Rafelbunyol”, acord que a hores d’ara encara no ha sigut revocat.
A principis d’abril de 1939, “mort per a sempre el règim roig-comunista”, el tinent coronel caporal de la huitena Divisió de l’Exercit Nacional va constituir la Comissió Gestora Municipal de Rafelbunyol, encapçalada per José Iborra Fenollosa i altres tres gestors més. Aquesta Comissió Gestora va regir l’Ajuntament de Rafelbunyol fins al 10 de novembre de 1943, any en què va ser renovada i ampliada, sota la presidència de José Iborra, que va seguir com a president i posteriorment com a alcalde, fins al 20 d’octubre de 1951, en què va presentar la dimissió. La dimissió li va ser acceptada i en el mateix acte va ser substituït, per ordre governativa, per Francisco Piquer Claramunt.
Els anys 1945 i 1946 van ser molt difícils per al franquisme. El 1945, any de la constitució de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) en la Conferència de San Francisco, va ser rebutjada l’entrada d’Espanya perquè el règim franquista s’havia alineat amb les potències de l’Eix (Alemanya, Itàlia i el Japó) i el 1946 va ser aprovada la resolució 39 de l’ONU, que va demanar que cap país col•laborara amb el règim franquista perquè quedava demostrat que era un règim de caràcter feixista, que va col•laborar al llarg de la Segona Guerra Mundial amb Hitler i Mussolini i que va ser part de la conspiració de l’Eix contra els països que formaren l’ONU.
La reacció del règim franquista va ser virulenta i mobilitzadora i com a resposta va convocar infinitat de manifestacions al llarg dels territoris d’Espanya. El nou de desembre de 1946 va tindre lloc la més important d’elles convocada a la mítica Plaça d’Orient, a Madrid, on van participar més de 700.000 persones. En el seu discurs Franco va cridar a la unitat dels espanyols contra l’enemic comunista i va denunciar una campanya antiespanyola de les potències occidentals.
En moltes ciutats es van reproduir eixes manifestacions de suport a Franco i contra la ingerència estrangera en els assumptes espanyols, però alguns ajuntaments, com el de Rafelbunyol, sense capacitat per a organitzar mobilitzacions, volgueren aportar el seu gra de sorra convocant plenaris de suport al dictador. Així, a Rafelbunyol, l’11 de desembre de 1946 es va convocar una sessió extraordinària del Ple, l’acta del qual diu: “Davant de les execrables calumnies que s’estan difonent en la campanya contra Espanya i contra el Generalíssim Franco des de l’estranger, en un intent d’ingerència per a generar caos i afavorir una determinada potència internacional, la Gestora Municipal acorda: manifestar la més ferma protesta contra la ingerència estrangera, prestar l’adhesió més indestructible a S.E. el Cap de l’Estat Generalíssim Franco i nomenar el Generalíssim Franco Alcalde Honorari Perpetu de l’Ajuntament i Fill Predilecte del poble de Rafelbunyol”.
I ara és l’hora en què ningú ha tirat enrere eixos nomenaments, motiu pel qual Franco és encara a hores d’ara Alcalde Honorari Perpetu de l’Ajuntament i Fill Predilecte del poble de Rafelbunyol. Des d’ací anime totes les forces democràtiques de l’Ajuntament de Rafelbunyol perquè deixen sense efecte eixos nomenaments, un pas necessari per a la normalització política de la nostra població.
Comparte la noticia