Generalitat i Govern acorden treballar conjuntament per a establir un protocol d'emergència que garantisca l'aigua per a l'Albufera

La consellera de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, Salomé Pradas, ha anunciat que la Generalitat i el Govern han acordat treballar conjuntament per a establir un protocol d'emergència, que garantisca l'aigua per a l’Albufera davant de situacions excepcionals i crítiques com les viscudes esta tardor.

Pradas s'ha pronunciat en estos termes després de la reunió mantinguda amb el secretari d'Estat de Medi Ambient, Hugo Morán. Una trobada en la qual, segons ha explicat, “el nostre primer acord ha sigut col·laborar de manera immediata en l'elaboració d'este protocol per a donar estabilitat a la gestió del parc, davant de situacions com les viscudes esta tardor”.

La titular de Medi Ambient ha subratllat que el Govern “ha traslladat el seu suport i col·laboració per a aconseguir que l’Albufera siga inclosa en la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera de la UNESCO, atesos els seus grans valors ecològics i paisatgístics, a més dels etnològics i culturals”.

Sobre les aportacions d'aigua per al parc natural, Salomé Pradas ha informat que “hem arribat a un principi d'acord perquè l’Albufera reba més aportacions. Queden 10 hectòmetres per rebre, atés el pla de conca, i es valorarà amb els regants perquè eixa aigua arribe amb caràcter immediat”. 

Entre els assumptes abordats, la consellera ha traslladat al secretari d'Estat la “urgència” que el Govern nomene els seus tres representants -un del Ministeri de Transició Ecològica i dos de les confederacions del Xúquer i del Segura- per a la constitució de la Mesa de l'Aigua de la Comunitat Valenciana. “Sense estos nomenaments, la Generalitat no pot posar en marxa este òrgan necessari per a propiciar les solucions al problema de falta de garanties en el subministrament de l'aigua en la nostra terra”, ha assenyalat.

Reivindicacions en matèria d'aigua 

En matèria d'aigua, la responsable de Medi Ambient ha manifestat la “falta de sintonia de l'Executiu amb les nostres reivindicacions per als regants del Baix Segura”. En este sentit, ha assenyalat que la Comunitat “vol un tracte just i que les aportacions de cabals del transvasament Tajo-Segura no atenguen criteris ideològics ni polítics, sinó criteris tècnics”.

Pradas ha recordat que, davant de les retallades que ha vingut imposant el Govern central, la Generalitat ja ha interposat cinc recursos contenciosos-administratius davant de la Sala de l'Audiència Nacional que es troben en tramitació. “L'augment de cabals ecològics sense informes tècnics que l'avalen no és sostenibilitat, és una injustícia que ens afecta a tots. Per això, reclamem la fi d'eixes decisions arbitràries que castiguen la nostra terra.  La nostra estratègia serà la mateixa, defendre els nostres drets per totes les vies necessàries”, ha manifestat.

Pla de regeneració de la costa i llei del litoral

Salomé Pradas ha traslladat a l'Executiu els avanços de la Generalitat en l'avantprojecte de Llei del litoral de la Comunitat Valenciana. “Hem aconseguit un consens per a anar de la mà en este avantprojecte. Tan prompte tinguem la futura norma redactada tractarem de consensuar les qüestions que puguen separar-nos o fonamentar algun recurs al Tribunal Constitucional”.

Per contra -ha afegit- “no hem arribat a punts de trobada sobre les partions”. Pradas ha recordat que el Consell “compartix la indignació dels veïns dels municipis costaners”. Per això, ha agregat, “al·legarem tots els expedients que es plantegen i reclamarem les vegades que faça falta perquè el Govern aplique les necessàries mesures de regeneració”.

Entre els assumptes abordats en la trobada de treballs, la consellera ha subratllat la necessitat d'executar “amb caràcter d'urgència” les obres de regeneració de la costa valenciana. En este sentit, ha sol·licitat el desbloqueig del 97 % de les obres de regeneració de la costa previstes pel Govern i pendents d'execució. “Hi ha 60 projectes en diferent grau d'elaboració pendents d'executar que podrien finançar-se íntegrament amb fons europeus i la possibilitat, no obstant això, té un termini d'execució, que és desembre de 2025”, ha finalitzat.