Giuseppe Grezzi. EPDA L'entrevista hauria d'haverse publicat a l'edició impresa, però el regidor respon quan el diari de juny d'El Periódico de Aquí de la ciutat de València, ja està al carrer.
Giusseppe Grezzi va nàixer a Vico Equense (Itàlia) en 1973, residint en Latronico
(Basilicata), va estudiar a Salern i va viure a Nova York i Bolonya. En juliol
de 2000 es va traslladar a València, on resideix des d'eixe moment. Fundador
d’Ecovida CoopV, organitzadora de 3 Fires de l’Ecologia, també va treballar com
a traductor. Especialitzat en Mobilitat i Transport, va ser assessor de Joan Ribó en el grup municipal
Compromís de 2011 a 2015. Fundador en 2004 del partit verd Els Verds-Esquerra
Ecologista, actualment és portaveu de Verds-Equo, (membre d’European Green) i
coportaveu de Compromís. Triat regidor de Compromís en 2015, després d'haver
sigut assessor de Mobilitat Sostenible i Espai Públic. El 26 de maig de 2019 va
ser reelegit com a regidor.
Què suposa la nova ordenança de mobilitat
per a la ciutat del present i del futur?
La nova
Ordenança de Mobilitat representa un canvi en profunditat en la manera de
concebir l'ús de l'espai públic i promoure l’accessibilitat universal. Amb una
idea fonamental: protegir i afovorir especialment la mobilitat
dels i les vianants, en particular dels desplaçament de les persones amb
dificultats de mobilitat.
Què destacaria de la mateixa?
En primer lloc vull destacar el treball
de vertadera “orfebreria” que ha realitzat el personal tècnic municipals i tots
els col•laboradors de la regidoria. Amb la contribució essencial de tots els
agents socials representats en la Mesa de la Mobilitat, però també de tota la
ciutadania que ha participat activament en la redacció de l’Ordenança. El text
representa el marc legal integral per la gestió de tots els aspectes de la
mobilitat, així com de totes les activitats comercials, de distribució
comercial i de serveis que es presten en la ciutat. A més a més, no es tracta
d'una ordenança que se quede curta i que dure uns pocs mesos, com va ser
l'anterior de 2010, que ja va nàixer caducada. Esta nova Ordenança regula al
detall tots els aspectes, amb previsió de futur en quant a la introducció per
eixemple de nous sistemes de mobilitat, dels vehícles elèctrics, de noves zones
d'aparcament residents que es podrien establir i molts altres aspectes. Si n’he
de destacar alguns, diria l’especial protecció de les voreres i zones per
vianants, amb la regulació estricta de l'ús de motos, cotxes, bicis i patinets;
la col•laboració de les empreses de mercaderies i distribució comercial en
generar un marc estable i comprensible de gestió de totes les operacions que
porten a terme i, per descomptat, la contribució de totes les associacions que
vetllen per l'accessibilitat universal i que aboguen per una ciutat amable,
sana i segura.
Creu que la política de mobilitat del Consistori i en particular de Compromís i la seua delegació ha sigut reforçada
després de la victòria electoral?
Resulta evident. A la vista del resultat
de les eleccions (Compromís ha sigut el partit més votat, amb increment de vots
i un regidor més al passar de 9 a 10, i la confirmació de Joan Ribó com
alcalde), resulta evident que les polítiques de mobilitat sostenible i de recuperació
de l'espai públic que he estat impulsant, pràcticament totes contingudes en el
PMUS aprovat pel PP en l'any 2013, que estaven en el nostre programa electoral
i en el Pacte de la Nau, han estat premiades per la ciutadania. S'ha constatat
que la millora de les alternatives, de la qualitat de l'aire i de l'ambient, i
en general de la qualitat de vida, eren tangibles i fàcilment visibles, tal i
com ens venia comentant la gent, animant-nos a seguir amb les reformes per fer
de València una ciutat més amable, segura, accessible, connectada i eficient.
Rep critiques perquè s’impulsen mesures que sembla que castiguen l’ús del cotxe per la ciutat. No creu que falta
millorar el transport públic, les freqüències de l’EMT –depenent de
l’Ajuntament-, però també de MetroValencia, a càrrec de la Generalitat
Valenciana?
El Pla
de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), que va ser aprovat pel PP en l'any 2013
amb un cost de vora 500.000 euros, expressa clarament la necessitat 'vital' de
reduir l'ús dels vehicles motoritzats i posar en marxa tot un ventall de
mesures de foment de la mobilitat sostenible. És en eixe marc que des del
govern municipal en el seu conjunt s'han impulsat les 17 estratègies d'actuació
contingudes en el Pla.
En
primer lloc, afavorir els desplaçaments peatonals de qualitat: en quatre anys
les zones peatonals s'han incrementat en 33.000 metres quadrats i el percentage
de persones que caminen ha passat del 48 al 52% segons la recent enquesta de
mobilitat del Pla de Mobilitat Metropolitana.
En quant
a la millora del servei de l'EMT, s'ha incrementat el pressupost un 29%, que ha
permés contractar a vora 400 nous conductors i conductores (de 2011 a 2015, amb
el PP, sols en varen ser 96), comprar 176 nous autobusos híbrids convencionals
i articulats i altres 150 arribaran en els propers tres anys (de 2011 a 2015
sols se'n varen adquirir 2), s'han reformat més de 20 línies incrementant
freqüència i millorant l’eficàcia, regularitat i velocitat. Resultat: un
increment de viatgers i viatgeres de més d'un 11%, valoració de l'EMT d'un 7,69
sobre 10 per part de les persones usuàries i premi a millor empresa de
transport urbà de l'any 2017. Tot sense rebre les subvencions estatals a què
tenim dret.
En
quant als carrils bici, s'han incrementat en un 26%, de 123 a 156 km, per
conformar una vertadera xarxa interconnectada i segura, àmplia i en la calçada,
per afavorir l'ús de la bici i els patinets. Això ha fet que València siga un
emblema del canvi de model, sent ara mateix la ciutat mediterrànea on més s'utilitzen
els carrils bici. Finalment, això ha comportat la reducció de l'ús dels
vehicles motoritzats, amb una baixada continuada en els últims 17 mesos,
cumplint d'esta forma els objectius del PMUS.
En
quant a la millora del Metro, hem demanat a la Generalitat en moltes ocasions
que a l'igual que hem fet en EMT, incrementaren les inversions per millorar la
freqüència i en general el servei que es dóna. S'han donat passos en eixa
direcció (per exemple en quant a horari nocturn els caps de setmana), no obstant
això, s'han de fer més esforços i dotar de més recursos a l'empresa així com a
l'Autoritat Metropolitana.
No seria interessant promoure l’ús dels cotxes elèctrics pensant en les famílies que necessiten aquest mitjà de
transport?
Sí, de
fet ja des de l'any 2016 sols es paga el 25% de l'impost de circulació. A més
ja hem instal•lat 40 punts de càrrega a 22Kw en el nou parking del Centre
Històric-Mercat Central, que hem obert després de 10 anys deixat abandonat pel
PP. I durant este 2019 instal•larem 9 punts de càrrega ràpida a 50Kw en punts
estratègics de la ciutat. A tot això, seguirem impulsant reformes, per exemple
en la gestió de l’ORA, que afovorisca la 'penetració' dels vehicles elèctrics
en la nostra ciutat.
Dit d’un altra manera, no es deuria d’haver planificat al mateix temps que la xarxa de carrils bici, una millora del
transport públic i la instauració d’aparcaments disuasoris a l’entrada de la
ciutat?
És el
que s'ha fet: una aposta pel canvi de model, impulsant totes les alternatives,
combinant totes les mesures, com he comentat abans. I la petició continuada a
la Conselleria per posar en marxa el Pla Metropolità que preveu la creació dels
aparcaments dissuasius, la creació de carrils VAO, d'alta ocupació i completar
el mapa de concessió dels autobusos metropolitans, que no s'ha acabat de fer
després de quatre anys en la legislatura passada. Amb totes eixes mesures, que
encara estan pendents per part de la Generalitat i que desitgem que estiguen el
més prompte possible, es donaran les alternatives per tots els desplaçaments de
fora de la ciutat de València que demana la ciutadania.
Ajuntaments i usuaris de l’àrea metropolitana, especialmente de les comarques de l’Horta Nord i l’Horta Sud han
criticat les mesures de mobilitat, que no han tingut en compte als milers de
visitants que rep la ciutat cada dia, per treball, oci o compres. No s’hauria
d’haver planificat la mobilitat pensant en què València és la Gran València que
inclou el milió d’habitants de l’àrea metropolitana?
Així ho
hem fet, perquè les reformes de mobilitat dutes a terme en la nostra ciutat en
estos quatre anys han permés un canvi de tendència en els hàbits de mobilitat,
tal i com he comentat. A més a més, amb la creació de l'Autoritat Metropolitana
s'han posat les bases de la futura gestió integral de la mobilitat. Ara, que es
completen les reformes iniciades per la Generalitat amb tota la rapidesa
necessària, a l'igual que hem fet en València, per impulsar, per exemple, la
integració tarifària en una única tarjeta de viatge; millorar les freqüències
del Metro, com reclama per exemple la plataforma '15 minuts' en tren a Lliria i
l'Eliana; completar l'Anell Verd CiclistaMetropolità, un recorregut de 50 km
del qual s'han executats alguns trams; les línies de bus metropolitans, els aparcaments
dissuasius, la mobilitat als polígons i centres tecnològics, etc. Des de
València ens hem posat a disposició de l'administració autonòmica amb tota
l'experiència i el bagatge adquirits durants estos quatre anys de mesures que
funcionen i s'han consolidat.
Què es deuria de fer per a millorar la
comunicació amb pedanies com El Perelló, El Palmar, El Saler i Pinedo? En
aquestos moments és un perill anar en bicicleta, al no hi haver carrils bici i
el transport públic del 25 de l’EMT passa cada mitja hora…
El tema
té una gran complexitat, perquè estem parlant de pobles de València ubicats en
el Parc Natural del Saler i l'Albufera, que té una especial protecció i que a
vegades impedeix prendre determinades mesures que poden afectar a la seua
protecció. A més, si tenim en compte que hi ha una única carretera que connecta
els pobles, que sobre tot en estiu i en determinats periodes de l'any té una
gran afluència de persones visitants i les persones residents que disfruten de
la segona residència, les solucions han de passar per seguir impulsant les
alternatives, seguir millorant el transport públic com hem fet fins ara i
establir un recorregut ciclista segur i connectat per tots els pobles.
Es considera la bèstia negra del govern de la legislatura que acaba de finalitzar? Almenys, ha sigut l’objecte de les
principals crítiques de l’oposició i d’alguns mitjans de comunicación.
No sé
qui pot haver acunyat eixa 'definició', s'hauria de preguntar a qui té eixos
plantejaments. Algú diu que potser vaig ser la 'bèstia negra' i fins i tot 'el
azote de la corrupción' del PP, durant l’època més fosca i autoritària que hem
viscut a la nostra ciutat. En quant al balanç de quatre anys de gestió, tinc la
impressió que l’oposició, amb eixa fixació quasi obsessiva contra la meua persona
i sobretot contra les mesures de mobilitat, ha demostrat tindre poques idees i
molt confuses (que diria Groucho Marx). Perquè no es pot definir d'una altra
forma l'absència total de propostes de gestió per oferir a la ciutadania,
limitant-se a demonitzar les mesures de mobilitat, que a la postre portaven al
seu programa del 2015 (fins i tot prometien fer 100km de nous carrils bici;
nosaltres n’hem fet 33...). En les eleccions recents, la ciutadania ha
sentenciat i ha posat a cadascú al seu lloc, una demostració potser de la llunyania que a vegades existeix entre
determinats fòrums d'opinions i la realitat de la societat a peu de carrer. Una
realitat viva, amb una mirada i uns horitzons molt més amplis que la visió
estreta que en un determinat moment han pogut tindre algunes persones. Estic
segur que amb la nova i renovada etapa que encetem el debat serà molt més ssé,
basat en el rigor i les propostes de futur de la València del segle XXI que
totes desitgem.
Com se sent Giusseppe Grezzi quan va vore que tota l’oposició basà bona part de la campanya en criticar la mobilitat i
després no aconseguí guanyar a Compromís?
L’oposició
tindrà temps per reflexionar i fer balanç. Seria bo que deixaren de costat el
frentisme i se sumaren a l'aposta per la mobilitat sostenible, que ha de deixar
de ser matèria de confrontació i d'enfrontaments ideològics. A l'igual que
passa en moltes altres ciutats de tot el món, on debats com estos estan resolts
i ningú discuteix els indubtables avantatges que aporta a la societat i a la
economia l'aposta per les polítiques de pacificació del trànsit, l'aposta per
les alternatives sostenible de millor qualitat i la recuperació de l'espai
públic. Personalment, m'ha omplit d'alegria la maduresa de la societat
valenciana, que s'ha sumat amb entusiasme a tots els canvis que hem proposat i
que ha donat suport de manera decidida. Podem dir que València camina cap al
futur.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia