Governant per a l'exclusió

Vallivana Murgui

Fa uns dies llegia un estudi que em va fer sentir calfreds, deia que les persones discapacitades i dependents són els més maltractats per la nostra societat. Aquest col·lectiu té deu vegades més possibilitats de patir una agressió que altres que no sofreixen cap discapacitat, apuntava també l'informe.

L'estudi, a més, reflexionava sobre la importància de donar veu a les víctimes i visibilitzar la seua situació com a mesures per pal·liar aquesta violència.

Però resulta difícil combatre aquesta condició, quan des del mateix Govern Valencià es ve decretant per a l'humiliació dels més febles, per a l'exclusió dels dèbils. Resulta difícil escoltar aquestes veus quan tenim un Consell que ni tan sols els atorga la condició de ciutadans, perquè les seues polítiques els extirpen del sistema.

Mostra sagnant i evident d'aquesta tònica és el Decret 113/2013 que condemnava a repagar a usuaris de centres per a dependents i discapacitats fins un 90% del cost d'aquest servei, quantia que en alguns casos ascendia a 400 euros mensuals. Xifres que per a un consistori resulten irrisòries, però per a una família amb persones discapacitades i dependents al seu càrrec resulta la diferència entre viure dignament o sobreviure.

Al col·lectiu local de Compromís hem viscut l'evolució d'aquest decret, que s'ha situat durant més d'un any al limbe de les lleis impopulars i sensibles per a la societat, junt amb l'avantprojecte de reforma de la Llei de l'Avortament de Gallardón, amb interès i preocupació. Doncs podíem haver comprovat l'impacte d'aquest atac al sector de la discapacitat de ben a prop, amb les baixes d'usuaris al Centre Ocupacional del Prat de Llíria, que no s'han donat gràcies a la lluita i reclam del Cermi-CV i dels recursos que el mateix centre ha facilitat als usuaris.

Com un raig de sensatesa i de descans en una guerra on cada dia es creua més la línia roja en matèria de desigualtat, va arribar la sentència que fa uns dies emetia el TSJ on anul·lava aquest decret que establia el repagament de serveis socials a majors i discapacitats. Una d'eixes noticies que t'alegra el dia i que repercuteix en la felicitat de tots els dies de la gent que t'envolta, una d'eixes noticies que et lleva les ganes de que s'ature el món per a baixar-te'n, una d'eixes noticies que et recorda perquè cal estar en política. Però que t'avisa de que no podem despistar-nos, hem d'estar en alerta constat, el Consell ja anunciat que estudia recórrer la sentència i canviar la forma però no el contingut.

Per això és l'hora d'entendre que necessitem una revolució del model social, un model que acabe amb l'individualisme desaforat que impera en cada aspecte de les nostres vides i que alimenta el nihilisme i l'enveja, que es burla de la justícia social i aparca persones en volta d'empoderar-les, que ataca als col·lectius més febles de la nostra societat sense contemplacions. Es l'hora de de pensar en clau social. Perquè el Món, Europa, l'Estat Espanyol, el País Valencià serà social o no serà.