I DIGUES-LI ADÉU

Amparo Sellés

[Quan l'amor és de veritat, tot és més fácil (mai és difícil), tot és creixement (mai destrucció), tot et sana (mai et fereix).]

Silvia Congost/ La voz de mis alas.

Anna Ferrer com a docent del col·legi públic Bisbe Hervàs de Puçol i Anna Rosselló com a cantautora. Amb esta doble vessant la meua amiga veu acomplits alguns dels seus somnis.

Si no t'acarona…

Solta-ho, per favor

Si no t'abraça…

Deixa-ho córrer,

Ves-te'n ben lluny

Si el que roman és la indiferència…

Anna, què vols dir-nos en esta cançó composta al novembre del 2019?

-I digues-li adéu, intenta justament expressar esta idea de què si allò que perceps , vius o sents és justament el contrari, és moment aleshores de dir-li prou i acomiadar eixe amor de la teua vida.

-I això segons tu és fàcil?

-No, de ninguna manera ho és, este fet de dir adéu t'ompli d'emocions negatives que et poden portar a un oceà de tristesa, de ràbia, de frustració, de decepció i de descontrol emocional.

Com expressa el psicòleg Walter Riso:-al desamor no s'arriba en un dia sinó que va gestant-se lentament i creixent fins que arriba un moment que es converteix en un gegant massa gran, esta transformació acaba en un punt determinat, en un click on tot sembla esclatar en mil miquetes deixant un dolor que et trenca el cor.

-Què pot percebre qui escolte esta cançó?

-Potser, que el dir adéu fa que alguna cosa molt important se't trenca per dins, que et dol i et resisteixes a donar-li fi a projectes compartits, a il·lusions que t'embolcallaven l'ànima,…però l'aire que t'envolta al costat d’eixe amor és un aire que t'asfixia, t'ofega i et trobes com davant d'un penya-segat on el vent t'espenta a deixar volar eixe amor perquè nade en llibertat. Sense oblidar que no estàs sola, sinó envoltada per una banda pel teu propi amor, el principal, el que vetlla per saber estimar-te i valorar-te bé a tu mateixa i per altra banda acompanyada per l'amor de les persones que t'estimen, t'abracen i et fan sentir arropada en moments tan difícils i complicats on és imprescindible el seu suport emocional

-Quina seria la part positiva d'este I digues-li adéu?

-És una nova oportunitat per a aprendre a estar a soles amb tu mateixa i poder retrobar-te, escoltar-te i créixer dels errors i encerts viscuts. És un pas més de creixement personal.

També és un cant d'esperança per obrir les portes a noves il·lusions que estan per fer i qui sap si algunes feia temps que estaven al nostre interior.

-Quina cançó podries recomanar-nos escoltar i per què, Anna?

-La veritat és que res del que passa en el món artístic i educatiu pot separar-se del que ens envolta i en estos moments estem passant per una crisi històrica a tots els nivells. Hem de traure allò positiu de totes les experiències viscudes; les bones i les dolentes…la veritat és que durant tota esta època de pandèmia mundial hem vist la solidaritat de moltíssimes persones aplaudint als balcons per donar suport al personal sanitari. Hem vist l’esforç de tota una societat intentant des del seu àmbit professional controlar i lluitar contra aquest virus: cossos i forces de seguretat, cuidadors de residències, treballadors de supermercats, personal de neteja, transport, mestres, polítics/ques, psicòlegs/gues ... fins i tot l’esforç de xiquets i xiquetes que havien de romandre tancats. Tota la societat ha ajudat i col·laborat a la seua manera i des del seu sector laboral com millor ho sabia fer. I la lluita encara continua. Per altra banda, hi ha moltes persones que han perdut el seu treball o han hagut de tancar el seu negoci, però el pitjor i més greu és que hi ha moltes persones que han perdut algun familiar o amic/ga estimada com a conseqüència d’aquesta situació i això serà una ferida que no podrem i no podran oblidar.

No hi ha una cançó determinada Amparo hi ha milers de cançons i obres musicals de tots els gèneres musicals que acompanyen a l'ésser humà per poder viure allò que viu amb més dignitat, comprensió i acceptació. Per això i ara més que mai, la cultura és encara més necessària i important. Ja que dintre de tant de patiment també hem vist coses que no ens agraden i que com a societat hem de canviar perquè no podem deixar a banda el sentit crític de tot allò que vivim i del que ens passa; la cultura, l’art, la ciència, l’educació i el coneixement són bons miralls per intentar veure què podem fer per millorar com a societat.

Com va dir Riccardo Muti en el concert d'any nou:

[La música és una missió. La fem per a fer la societat una miqueta millor. La salut és important, però també la salut de la ment. Consideren la cultura com un dels elements essencials per aconseguir una societat millor].

-Anna, com podríem finalitzar esta entrevista?

-Dient que la vida és preciosa tal i com cantava el nostre estimat Ovidi Montllor en una de les seues cançons “ Garrotada en swing” […garrotada cantarem la vida és deliciosa, garrotada cantarem la vida és deliciosa…]

La vida encara que de vegades ens faça mal i estiga plena d'entrebancs dolorosos, també està farcida de noves oportunitats, d'aprenentatge continu i d'alegria.

L'altre dia vaig escoltar que, degut al confinament, havien augmentat els divorcis. Si el confinament ha servit per dir adéu a relacions que ja no eren sanes, doncs endavant, encara que és dolorós, cal saber dir adéu ja que quan en una relació entra el factor por, com diu Joan Garriga, en el seu llibre El Buen Amor, ja no hi ha res a fer. Si hem d’estimar fem-ho amb il·lusió i coherència. És un repte que cal assumir, no és fàcil, perquè l’amor s’ha de cuidar, mimar i treballar perquè si no està condemnat a morir. Cal tenir cura en la importància de l'autoestima per establir relacions sanes i estar units en els moments més delicats i difícils on de veritat es posa a prova l'essència del vertader amor.

Moltes gràcies Anna Ferrer i Rosselló per esta didàctica i musical entrevista ha sigut un plaer.