Dels valencians,
per sort o per desgràcia, es diuen moltes coses, i no totes bones. De la
primera per comentar és: els valencians són catalans del sud? Espanyols de
l'est? Aquesta lluita és la causant principal de les discòrdies que ací es
pateixen. Jo donaré la meua opinió, per a aquella persona que la vulga saber:
els valencians som valencians, i punt. El nacionalisme valencià no ha de
fixar-se en altres nacionalismes, per similars que siguen, per a poder avançar,
hem de centrar-nos en la nostra unitat i més endavant ja parlarem d'unitat
entre països, això, en este moment, és una cosa secundària.
La segona cosa que
diuen és: per què volen diferenciar-se els valencians? Aquesta preguta és
clara, tots aquells trets que diferencien un poble o nació són la llengua, les
costums, tradicions, història...i un llarg etcètera del que mai acabariem de
parlar. Nosaltres tenim tot això, tenim el dialecte d'una de les llengües que
(al meu pensament) és de les més dolces del món. Tenim uns costums i tradicions
que ens fan resaltar i què demostren la vivesa del nostre poble, tant per festa
com per ganes de treballar. Tenim una història que, malhauradament, ha estat
tergiversada per molta gent que només ha fet mal en la unitat del poble, ha creat
discrepàncies i ha desmembrat la nostra identitat. Però no ens deixem enganyar,
la història la transcriuen els historiadors, no els polítics, i ha quedat
demostrada quina és la veritat, a voltes amagada, del nostre poble. Tot açò és
el què fa que els valencians vulguen diferenciar-se, fa que vulguen dir: som
una nació i, per tant, mereixem ser independents.
Per últim la gent
comenta la unitat d'aquest poble, que no sap cap on tirar. Menys mal que
existeixen persones treballadores que, dia a dia, lluiten per crear una
identitat i per defensar els interessos del poble valencià. Però, tot i això,
la majoria dels valencians (cada volta menys) s'han acomodat en dir, sóc
espanyol, per no posar-se a discutir amb el veí si anem cap al nord o ens
quedem ací. I tot açò és una enfermetat que mata poc a poc la nostra nació i,
com totes les enfermetats, cal curar-la, però no amb medicaments que tomben la
pesta, sino amb informació, la millor arma que tenim és la paraula, i fent
saber la veritat ens estalviarem que veïns lluiten entre ells i que es facen
còmodes, podrem anar avançant amb pas ferm i construïr una identitat unitària
valenciana (com ja he dit, el què vinga després, ja es parlarà). Gràcies a
aquesta identitat, amb la defensa dels nostres trets i la nostra arma, la
paraula, podrem assolir el què aquest poble es mereix, podrem assolir un poble
valencià, i sobirà.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia