Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Les passades festes falleres ens han deixat
estampes boniques. El bon oratge ha permés el desenrotllament positiu dels
actes. Tot en general es podria dir que ha eixit bé, si no fora per imatges
inesborrables de fem, d’olor a orina o d’actituds poc civilitzades. D’eixa
situació, no es lliura la capital comarcal tot i que al Cap i Casal encara ha sigut més negativa. Des de la part
de la societat que no viu en primera persona la festa, el més fàcil és pensar
que la responsabilitat correspon als fallers i a les falleres que programen
actes. Però la realitat és que la culpabilitat de l’incivisme va molt més
enllà. No es tracta de dir que el col·lectiu faller no ha d’assumir culpes. Les
que li corresponguen les ha d’afrontar. Si els balls nocturns són un problema,
doncs, caldrà acabar amb ells o realitzar-los d’una altra manera més
sostenible. No obstant això, si hi ha algú que especialment lluita per acabar
amb les actituds incíviques, estos són el fester i la festera. La primera raó
està relacionada amb el fet que l’administració a l’únic que té sempre
controlat és al faller i a la fallera. Tenen una seu social, estan en un
registre d’associacions i posseïxen un president o una presidenta responsable. La
segona és que l’incivisme acaba per destrossar la brillantor de qualsevol acte.
La tercera és que l’administració eixos
dies controla el compliment de les autoritzacions i sanciona, si cal, el
col·lectiu faller. Però perquè no s’actua amb la mateixa intensitat quan els
petards indiscriminats es tiren per tota la ciutat o determinats espais es
convertixen en zones de focs incontrolades? Per què no s’amplien suficientment
papereres i contenidors en els llocs on hi ha més concentració de persones?
És
clar que no resulta senzill i que mai hi ha tants mitjans per a controlar la
situació. El mateix caldria preguntar a hostalers i comerciants. Estos dos
agents econòmics s’enriquixen de la festa fallera sense donar quasi res a
canvi. Alguna responsabilitat, doncs, hauran de tindre’n. En definitiva,
l’incivisme ocorregut en les festes falleres a ningú beneficia. Cal buscar
responsabilitats però sobretot trobar solucions perquè desaparega. La bona
imatge de la festa està en joc.