INGRES MINIM VITAL

Regina Llavata. / EPDA

Mai haguérem imaginat que una pandèmia sanitària afectarà tant les nostres vides, tan de temps i indefinit a dia de hui. En l’actualitat disposem d’alta especialització i investigació sanitària, millor salubritat en gran part del món, mitjans de comunicació, industria potent, i un virus ens fa anar amb mascareta, ens confina mesos, fa que la vida en general se’ns replantege recordant-nos cruament quan fugaç i fràgil és. Quasi tot el nostre sistema de vida està ara en entredit.

Afortunadament en España el govern de coalició amb els socialistes ha establert ràpidament mecanismes d’atenció, serveis socials i solidaritat que han atès a aquells que més han patit econòmicament aquest confinament. La saviesa popular diu que el primer és la salut, i així és, però sempre un mínim de vida digne que garanteixca eixa salut, l’educació, la vivenda, el calçat, la vestimenta. Els ERTO i les ajudes als autònoms han estat mesures introduïdes per primera vegada i per la seua eficàcia van a quedar-se. S’ha reforçat la sanitat, més ajudes al lloguer, menú escolar als becats. Hui Serveis Socials municipals encara estan aten persones que no han recuperat la seua vida laboral i continuen tramitant ajudes com a mínim fins final d’any.

Tenim el millor govern per salvar la crisis social provocada per la crisi sanitària i econòmica, les ferramentes adequades i la gran novetat: la Llei del Ingrés Mínim Vital. No és una ajuda, és un dret com a persona i pels Drets Humans que quasi tots els països del món reconeixen. Dota a les famílies d’un ingrés mínim per viure mentre troben un nou o millor treball, complementa la pensió o el subsidi.

Hi ha persones interessades en generalitzar que hi ha qui vol viure d’aquest ingres. Vull al respecte fer la següent reflexió: en la vida sempre hi ha persones que no respecten les normes però no per això molts mils de persones no tenen perquè deixar de ser recolzats pel seu país quan estan en dificultats: jubilats, aturats de llarga durada, autònoms, xiquets, malalts, dependents...

Un govern socialista feu possible les pensions no contributives ¿volen llevar-los també la pensió ara quan es cal una vellea digna a aquests jubilats? No fem demagògia, sigam solidaris, podem caure en un cas de necessitat totes les persones i necessitariem ajuda dels nostres conciutadans. Tenim ara una societat més digna, cal estar orgullosos i orgulloses de ser-ho.