Les cames de Laia.
Sembla
que fa una eternitat que no vos he escrit. M’han passat moltes
coses en quinze dies.El més important fou viatge a Londres en la
setmana del pont. Vaig retrobar-me amb amigues que continuen
treballant allí. També amb un amic especial que semblava oblidat.
Es diu Sergi. Sos pares viuen a Sagunt. En el temps que vaig estar
allí sols fórem amics. Però tornar-nos a vore ha sigut diferent.
Potser els dos teníem massa ganes de llit. Ens hem escrit però ara
ja novament sols com amics. Estos dies han estat horrorosos. A ca ma
mare han aparegut goteres. Em va impressionar vore l’arbre caigut
en la Glorieta. El vídeo de la xica del cotxe immobilitzat per
l’aigua m’han fet molta por. Crec que més que a ella. No he
pogut eixir amb la bicicleta. L’única part positiva ha sigut estar
amb el meu gatet Quico més de temps.
Dijous
passat férem el sopar d’empresa. Esta vegada vingueren també els
treballadors de manteniment i va estar molt animat. Estos no sé què
em donaren per a beure que em convenceren per a anar el dissabte a
escoltar el concert de nadal de la banda del Port. Fou una excusa per
tornar-nos a vore. Coneixien a la família de Vicente Aliaga. A ell
li feren un homenatge per cedir els locals de SIDMED a la música
portenya. La veritat és que no coneixia al senyor però fou
emocionant. Hi estaven els de l’Ajuntament i com no Tarazona el de
Cultura. Este home no descansa mai.
Per
cert ara són més en el govern perquè han entrat els socialistes.
La xiqueta esta que es diu Natalia em sembla treballadora i seria.
M’agrada quasi tant com Teresa la de Compromís. L’altre que es
diu Chover pense que l’he conegut tota la vida en les notícies de
Sagunt. Com si haguera estat sempre en l’Ajuntament. Pareix bona
persona i sobretot més accessible que eixe Crispín. Sempre m’ha
semblat una miqueta estrany.
En
acabar el concert, com que feia tan mal oratge sopàrem en una
hamburgueseria i després estiguérem a casa a fer-se unes copes i
jugar al poker. No sóc de cartes però m’ensenyaren i ho passàrem
bé.
Diumenge
vaig quedar amb Fina per a pegar una volta per la Fira d’Algímia.
L’oratge era horrorós. Vam estar poc de temps. Així i tot la gent
va visitar les paradetes. Després baixàrem a Sagunt a dinar. Esta
nit estic preparant els pastissets de moniato per al dia de nadal.
Espere que m’isquen com a Milacocinillas. És un cel de persona i
una gran cuinera. M’agrada molt com vist. Per nadal quedarem tots a
ca ma mare. No hi ha res com passar-ho en família.
Espere
que vosaltres també disfruteu i que ens tornem a trobar-nos en
estes pàgines el 2017. Besets a tots i molt especialment al meu
«dire» favorit Pere, perquè em cuida un muntó. Bon nadal.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia