La restauració, és un període de la
història d’Espanya caracteritzat pel bipartidisme excloent de dos
partits politics; el conservador i el lliberal. Curiosament també
es va instal·lar en l’estat espanyol en l’últim quart del segle
XIX, en la dècada dels 70, després de la primera república i la
instauració de la monarquia.
D’esta època són personatges com
Cánovas, Maura o Dato per part del partit conservador. Sagata i
Canalejas són l’alter ego del partit lliberal.
Estos dos partits van signar el que
després s’ha anomenat “pacto del Pardo”, pel qual els dos
partits es repartien el poder en alternança. Ara em toca a mi,
després entres tu i així successivament. Este invent va durar quasi
50 anys.
Podem veure altres coincidències
entre l’època de la restauració i l’actual, tenim altres dades.
Tots els manuals d’història coincideixen a dir que la restauració
monàrquica va portar a España: corrupció, crisi econòmica, retard
social i caciquisme.
Coses que curiosament estan passant ara
de la ma dels partits que podem anomenar PPSOE per la gran afinitat
ideològica (vejam l’últim acord de reforma electoral aprovat en
pocs dies)
Ara sembla que estem avocats altra
volta al mateix escenari, on els dos grans partits es reparteixen el
poder. Alternança diuen, però que en la pràctica no ve a ser més
que un acord per repartir-se els períodes de govern. Eixes tu, entre
jo, així fins la propera.
Estes coses no passen per casualitat,
igual que aleshores, ja es fiquen els mecanismes perquè aixó puga
ocorrer. Que han fet estos dos grans partits?. Sobre tot un sistema
electoral que els afavoreix . Se suposa que el Senat ( per a que val
el Senat em pregunte) ja fa la representació territorial, però
sembla que no es prou i per tant es basen en les províncies per tal
de distribuir els escons i això fa per exemple que una comunitat com
Castellà-lleó, amb la meitat d’habitants que la nostra comunitat
tinga el doble d’escons que els valencians. Per si no fora prou
eixa distorsió que invalida una màxima de la democràcia, que cada
persona un vot i que tots els vots valen igual, s’inventen normes
com el nou sistema electoral que obliga els partits més menuts a
haver de recollir signatures per a presentar-se a les eleccions.
A tot açò compten amb el suport dels
grans mitjans de comunicació, que ens volen fer creure que sols hi
ha dos opcions. Debats a dos profusament publicitats. Repartiments de
temps que marginen els partits menuts (exemple dels 11segons que ha
donat el PSOE a Compromís en el debat a RTVV).
Per aixó acabem amb este asfixiant
bipartidisme i tinguem una representació plural com ho és la
societat valenciana actual.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia