Ja hem votat (primera part)

Les cames de Laia.

Han passat les primeres eleccions de l’any. Ha sigut un dia important. No sols hem pogut votar sinó eixir a la muntanya. Jo, després de fer-ho (en el doble sentit perquè al meu xic li va abellir un matinal i a mi també), me’n vaig anar a Sant Esperit amb els amics. Hi havia massa gent. Va ser impossible prendre el sol com a mi m’agrada. Sort que, el dia de Sant Vicent, estiguérem prop d’una urbanització per acabar que hi ha per Segart, de camí al Garbí. Allí, les amigues i jo, trobàrem el nostre raconet per a mostrar els pits al sol. Feia una miqueta d’aire però s’estava bé.

Es nota que la gent es va quedar en Setmana Santa amb ganes d’eixir, La pluja va aconseguir que no isquérem d’excursió. Estiguérem amb els amics d’Albalat. Férem una torrada un dia i una “fideuà” l’altre. La veritat és que el monotema va ser la política. Tots estaven contra VOX. Entre les nostres amistats hi ha seguidors de Compromís, el PSOE i els de PP. La veritat és que ens respectem i aguantem les bromes que uns fan als altres. Entre nosaltres tenim una candidata del PP d‘un poble de Gandia. Ella crec que ni coneix la població, però el partit li ha dit que la necessita per a fer llista. Es veu que els populars estan obssessionats per fer llistes. Ho hem passat bé fent-li bromes i nomenant-la alcaldessa.

La Setmana Santa de Sagunt no l’he viscuda massa ni la del Cabanyal tampoc. No tenia ganes de banyar-me. A més, van suspendre quasi tots els actes. Però no em vaig perdre el Via Crucis del Calvari. Sort que l’oratge va respectar. Trobí a gent coneguda. Feia temps que no havia vist a Josefa. Pareix que li va millor i ha trobat treball. S’ha desfet de l’ex. Va estar amenaçant-la diversos mesos. Ell al principi era bona persona. Feia classes d’anglés en els instituts. Però va caure en la droga i es va perdre. Després tot va anar de mal en pitjor. Feia un mes s’havia suïcidat. Com vos deia, no solc faltar a eixe acte. M’encisa escoltar com canta el cor a la muntanya. M’agradaria, això sí, que a voltes la gent fora més respectuosa perquè parla molt i es meneja massa d’un lloc a un altre.

El 30 d’abril va ser dur el fet de tornar al treball. Alguns companys s’havien demanat el dia. El cap tampoc va vindre així que el dia va ser tranquil. De nit, quedàrem a sopar amb Nuria i Jose. Feia temps que ho intentàvem però no hi havia manera. Van anar a un restaurant de València situat en la zona de Russafa, Crec que per allí viu Pere, el nostre director. És una zona bonica però no sé si podria viure per allí perquè estic molt feta a caminar per Sagunt. Com no, parlàrem d’eleccions. Ells comentaven que s’havia notat la baixada de vots de Compromís a Sagunt i que els socialistes havien arrasat. Jo els deia que no sabem que pot passar en les pròximes. Ells comentaven que es mereixen perdre pel tema de Lafarge. Els afecta molt. Tornàrem prompte a casa i encara tinguérem temps de disfrutar en el llit.

Hui, mentrimentres vos escric, se celebra el Dia de Treball. No crec que vaja a cap manifestació però m’alegre que es facen. Abans d’acabar de contar-vos el que pense d’esta primera part electoral, vull enviar un bes a Teresa de Compromís que no ha eixit, i una felicitació a Alfredo Castelló i a Maestre, la xica d’Esquerra Unida. Vos deixe que m’he de planxar la meua camiseta estreta. Vaig a la muntanya a caminar. Besets.