Joan CalabuigJoan Calabuig és delegat del Consell per a la Unió Europea. Anem a repasar el treball que fa a Brusel.les i la importància per a la Comunitat Valenciana. Quin és el treball que fa el delegat?
Bàsicament representar els interessos de la Comunitat Valenciana. El nostre treball habitual està al Comité de les Regions. Són 350 i presidim la delegació espanyola. Fem un treball davant el Parlament i la Comissió Europea.
El delegat del Consell no deixa de ser un lobby. Com funcionen allí i què es pot fer per a millorar?
En la Unió Europea es prenen moltíssimes decisions. Moltes de les que es prenen a Espanya venen de Brusel.les. Va eixir al Financial Times que treballaven 15.000 pesones a Brusel.les per als lobbies, des de sindicats, consumidors... tot el món tracta d’estar allí. La Comunitat Valenciana, degut als últims anys va tindre una oficina gegant, després es va afonar amb 2 persones i ara són 6 persones que treballen a diferents temes i quan hi ha una qüestió que la Comissió Europea no va preveure, com l’eix entre Saragossa i Sagunt, ahí actuem nosaltres per a canviar eixa posició.
Com va canviar la relació entre la UE i la Comunitat Valenciana?
Hem sigut molt ben rebuts perquè hem tornat al cor de les decisions europees. Ximo Puig té molt clar que Europa és el nostre espai natural per a desenvolupar-nos. La primera decisió que va prendre Puig és tornar a ficar le banderes europees en els màstils de la Generalitat. El nivell de conflicte amb la UE era tal que havien llevat les banderes. Declaràrem de manera evident que la Generalitat Valenciana era un govern europeísta i això ha sigut també reconegut per la UE. No hi ha cap president de govern autonòmic que s’haja reunit amb més comissaris, amb Juncker..., hem parlat del Brexit i hem recuperat la reputació perduda.
Un dels temes que més preocupa és la crisi de la citricultura, amb competència deslleial d’alguns països, com ara Sudàfrica. La culpa és de tercers països, de la UE, hi ha més responsables?
És molt fàcil culpar les taronges sudafricanes, que entren a principi temporada, però nosaltres som el principal exportador del món. Ni Sudàfrica, ni el Marroc ni Egipte junts tenen la mateixa producció que la Comunitat Valenciana. Hi ha un problema concret pel que fa al control fitosanitari. La Unió Europea és una unitat on negociem conjuntament pel que fa al comerç exterior, però després el control fitosanitari ho fa cada país. Ahí està el problema, doncs hi ha països que són molt laxos, sobretot al Nord d’Europa, la qual cosa genera una situació de desigualtat respecte a Comunitat Valenciana. En este sentit, hem presentat iniciatives per part dels eurodiputats valencians. Es tracta d’un sector que té un problema més profund d’estrutura, que ha de buscar nous mercats... Quasi hem doblat l’exportació al Canadà gràcies als acords de la Unió Europea. La Comunitat Valenciana està oberta al món i moltes empreses tenen vocació exportadora. La llibertat de comerç és important sempre amb regles raonables.
Part de culpa la tenen dels agricultors, el minifundisme i la guerra per separat fa que no es puga treballar com un lobby conjunt?
Efectivament. Necessitem produccions més grans, més coordinades. Intercitrus va tindre oficina a Brusel.les i després la va tancar. Nosaltres facilitem perquè tornen. Anem a insistir i a anem a tractar de reforçar el seu treball. Vivim a Europa i les decisions són europees. La política europea no és exterior, és interior, ens afecta en el dia a dia i hem de participar.
Com pot afectar a la Comunitat Valenciana el Brexit? Estem preparats?
Ha sigut una molt mala notícia per a tots, sobretot per als britànics. Hi ha una gran incertesa, no sabem si tornaran a votar, si May resistirà. Bloomberg explicava que molta gent està acaparant menjar per al gos, per a ells, estan molt preocupats per si hi ha un Brexit abrupte. Estem treballant des de la Comissió Europea amb mesures de contingència. Per exemple, els estudiants Erasmus seguiran rebent les beques un any més. A nivell del govern d’Espanya es va traure un decret de contingència. Han preparat la incorporació de 1.000 funcionaris a aduanes perquè tornarien a aparèixer. En en el cas de la Generalitat Valenciana ha hagut recentment una reunió a Alacan del Consell Interdepartamental d’Afes Europeus on es varen analitzar totes les mesures que s’estan prenent des de totes les Conselleries per a complir tres punts fonamentals: els drets de la gent, per exemple l’assistència sanitària i serveis socials per als britànics que viuen ací i per als valencians que estan allí; segona cosa, assegurar que els intercanvis comercials funcionaran, explicant als empresaris quins són els escenaris; el tercer element és el tema del turisme. En este sentit, s’ha previst que si els turistes tenen un problema el sistema sanitari els va a atendre. Totes les Conselleries ja tenen plans de contingència per amortiguar tot el que puga passar inclús en el pitjor dels escenaris.
València va camí de ser centre de comunicació i computació de Nacions Unides a la seu que té a Quart de Poblet. La base va a reforçar-se amb un centenar d’experts en ciberatacs. Què va a suposar exactament?
La primera cosa que és molt important pensar és que tenim a la Comunitat Valenciana un centre de la ONU. Totes les telecomunicacions passen per la base de Quart. Ara van a traslladar a més de 100 funcionaris pel centre de computació, que van a instal.lar ací. Tenim un capital humà d’alt nivell, amb persones contractades de les nostres universitats, per a treballar en un centre de referència mundial i temes molt avnçats com la ciberseguretat. Tot això té un impacte molt important en el entorn.
Anem a parlar d’eleccions. Vosté que es un gran coneixedor de la UE, com l’observa ara que hi ha un resorgiment dels populismes? Com s’observa desde Europa?
Crec que han passat de ser una anècdota a una preocupació important. Quan estava al Parlament Europeu etava Le Pen, una neta de Mussolini, Farage... El problema ve de com s’ha gestionat la crisi, doncs una part de classes mitjanes i modestes han estat molt desprostegides i des de la desesperació busquen solució als seus problemes, que han fet créixer els extrems i grups antieuropeus. La majoria dins de la Cambra és d’estabilitat: verds, liberals, socialdemòcrates i populars i democristians. Ara estarà per baix del 60%. Això influirà, depenent de la decisió de la gent. Si la gent es mobilitza l’escenari serà un altre. La major part dels jovens, un 70%, no votaren al Brexit i la majoria són europeistes. Hi ha 9 milions de jovens que han passat per l’Erasmus. Això vol dir que en mans dels jòvens està el futur d’Europa si volem progrés i estabilitat, amb tots els problemes i defectes, dependrà de com participe la gent.
Parlem de les eleccions més pròximes, les autonòmiques, que per primera vegada s’han avançat per decisió de Ximo Puig i van a coincidir amb les generals. Com les observa amb les enquestes favorables al PSOE?
L’etapa de les majories absolutes és d’altre temps. Les pròpies empreses d’enquestes han comés i cometen molts errors, degut a que la realitat és molt volàtil i els moviments de les xarxes. Ara bé, des del punt de vista de la racionalitat en esta Comunitat tots els paràmetres han millorat, ocupació, millor accés a l’educació i sanitat i, per tant, si tots han millorat, lo lògic és que el Govern del Botànic continue i jo crec que passarà. Vivim a un món d’incerteses però la corrent d’opinió majoritària és que estem en una etapa fructífera, de pau social, equilibri i s’hem llevat problemes com el de la falta de prestigi de la Comunitat Valenciana. Ja no parlen de nosaltres per la corrupció.
Podria passar com en Andalusia, que el PSOE guanye però governen les tres dretes?
La possibilitat existix però és improbable. En Andalusia el PSOE governava vora 40 anys i podia haber relaxació i una part de la dreta que es quedava en casa, perquè el PP no el convencia, anà a Vox. Però crec sincerament que el president és un home valent i intel.ligent que pensa que per a la Comunitat Valenciana era lo millor.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia