Joanma Miguel: "Cal que Llíria agafe una direcció i la continue durant anys per tornar a ser una gran ciutat"

Estem posant en marxa molts projectes, però és de veres que encara no es poden veure tots per la ciutadania. Ara estem gestionant, i la pandèmia ens ha deixat un respir per centrar-nos en la nostra ciutat. Esperem que al llarg del 2022 tots els projectes puguen veure la llum i que la gent de Llíria puga palpar-los. Quan et presentes a unes eleccions tens un programa electoral i uns projectes que t’agradaria posar en marxa, i tot això s’ha posat de banda per la situació sanitària. Volem fer la ciutat més atractiva, i volem tornar a eixa línia al cent per cent.

Cap problema en la transició, però sí que és cert que la pandèmia ens ha obligat a tots a quedar-nos un poc dins de la nostra àrea. La transició ha sigut més la de passar d’una època de pandèmia i ralentització a una etapa de gestió.

Malgrat la pandèmia i altres coses, 2021 ha sigut un any en què hem pogut gestionar molts milions d’euros. Estem tancant el pressupost de 2021 i s’han fet moltes obres, però tenim tanta il·lusió i projectes per fer que no hem pogut aplegar a tot. També hem fet projectes de molts diners de manera que el pressupost se’n va més ràpid.

Al capdavall, segons pareix la Comunitat Valenciana ha eixit beneficiada d’eixos fons. Nosaltres som receptors a través de la Generalitat. Ens ha aplegat diners de polítiques socials, que és on hi havia més polèmica, també d’adequació de les instal·lacions per a eixos servicis socials, en educació, i altres. Hem de lluitar perquè els consistoris tinguen recursos perquè som les institucions més properes a la ciutadania. Es tracta que tot siga el més eficient possible, sense perdre’s en disputes innecessàries. Ens han donat uns diners i un termini, i el que hem de fer és gastar-los.

Un dels grans avantatges que hi ha des que està el Botànic és que hi ha concurrència competitiva. Vol dir que tots els ajuntaments, en funció de la qualitat dels projectes que presentem, podem optar a les subvencions amb les mateixes possibilitats. Abans eren nominatives i en funció de quin ajuntament era, de quin color era i de quina relació hi havia teníem o no teníem els diners. Ara cal calfar-se un poc més el cap i presentar un projecte atractiu i interessant. També és cert que en moltes línies de subvenció s’han posat les línies mestres i tu pots adaptar-les a les teues necessitats. No obstant això, alguns fons segueixen un poc encasellats, però hi ha un ventall molt més gran. S’ha de complir uns paràmetres concrets, siga de mobilitat o sostenibilitat, però hi ha partides perquè l’ajuntament puga decidir com ho gasta. Abans et donaven diners per a coses més concretes, que potser no eren les prioritàries al teu poble. És com si hagueren donat la majoria d’edat als ajuntaments, deixant que es gestione cadascú els diners. Falta finançament en les administracions locals i no tenim prou capacitat per a satisfer totes les necessitats dels nostres veïns amb fons propis.

Vaig a dir la típica frase que sempre es diu, però caldrà repensar el finançament de les administracions locals. Quan hi ha un problema el veí va a l’Ajuntament a solucionar-lo. Qui és el Ministeri? Qui és la Generalitat? La gent sap qui és Ximo Puig o Mónica Oltra, però ningú va a preguntar-los a ells quan té un problema. A nosaltres també ens falten diners.

Ara mateix tenim la licitació de les instal·lacions educatives, perquè Llíria tenia una mancança molt seriosa. Hem fet una aposta molt gran amb les instal·lacions esportives, perquè hem tingut el compromís de gastar més d’un milió d’euros en això, i anem a passat de llarg. No estic parlant de camps de futbol, i volem fer una pista d’atletisme, un rocòdrom, estem ara amb una pista de skate. Hem de millorar les pistes exteriors perquè tenim més de 800 xiquets entre handbol, bàsquet, gimnàstica rítmica i patinatge. Tot no és tindre un descampat per poder jugar. També estem treballant amb la mobilitat, perquè en una ciutat com Llíria molta gent es desplaça caminant. Molta gent parla, però cada vegada els cotxes ocupen més espai. 

Nosaltres estem deixant més espai per al vianant, fent uns carrers atractius, amb zones d’aparcament en millors condicions i que les voreres siguen per als vianants i no per aparcar cotxes. Després està el tema de les urbanitzacions, que en Llíria hi ha moltes. Moltes són resultat d’un urbanisme caòtic que ens ha portat a tindre uns nuclis sense les condicions necessàries per al segle XXI. Jo no parle d’urbanitzacions de luxe, simplement amb un clavegueram i l’asfaltatge de carrers, i més tard anar dotant-los de serveis. A mi em xoca que no puguen tindre aigua potable. També estem fent feina per tancar les ferides que tenim com l’entrada de Llíria des de Benissanó. Hem de tindre unes entrades dignes, perquè s’han quedat en PAÍ de 2010 i 2011. Per altra banda, com Llíria ha crescut els barris antics s’han quedat desfasats. Hem de buscar habitatge per a la gent jove, no sabem com fer-ho i estem considerant alternatives. No serà una solució senzilla i, per tant, no serà de hui per a demà. Interessa que la gent puga quedar-se al municipi.

Si preguntes diuen que és cara (riu) però el problema a Llíria és que no hi ha nova construcció. Cal vivenda perquè el sòl podria ser més econòmic. Però també tornem al tema anterior, si les urbanitzacions no estan en millors condicions no es pot ampliar la vivenda en eixa zona. Ens fa falta inversió i jo crec que aplegarà. Una vegada se saturen les zones més properes a València la població ens aplegarà, però jo tampoc vull una ciutat de 65.000 habitants. Jo vull ser una gran ciutat però no una ciutat gran. Només que la gent que viu ací tinga unes bones condicions. Cada vegada la gent jove té més problemes per accedir a la mateixa vivenda que nosaltres compràvem fa vint anys. Amb Héctor Illueca, que va estar ací fa uns dies, estem explorant alternatives.

Nosaltres hem portat a licitació un projecte de reurbanització de la plaça major. Es vol fer un redisseny perquè és una zona que no està en la seva esplendor. És el nexe d’unió entre la zona tradicional de Llíria de celebracions i la zona nova. La idea és que siga un espai que guanye el vianant i expandir-ho cap a la resta. Crec que el tema de guanyar espai per als vianants serà el motor dels pròxims anys. Portàvem quatre o cinc legislatures sense inversió en el nucli urbà per millorar els carrers, perquè sembla que si fas una obra dins del poble sembla que molesta. La qüestió no és que faça goig, sinó que es quede millor per als qui vivim en ella. La plaça de l’Ajuntament de València ha guanyat.

Llíria no és un municipi tan faller, però, com la majoria de pobles, anirem veient les directrius que marca València per seguir-les. El que tenim una vegada passen Falles és Sant Vicent, i enguany la idea és no recuperar la normalitat però sí el més normal possible. Dins de les restriccions, però amb la màxima normalitat possible. Crec que a la gent li fa falta tornar a relacionar-se en les persones i oblidar-se de la Covid. Amb mesura, però amb ganes de tornar a fer les coses que ens agraden. És una cosa d’il·lusió i d’esperança. Més en una ciutat com Llíria i en tot el mediterrani, perquè som gent de carrer.

Jo crec que ens hem de centrar en el més important ara mateixa, que és treballar. De posar tots els esforços perquè les coses que hem de fer isquen. Eixe és el nostre compromís. Jo no soc polític professional, ara estic ací i soc funcionari i ciutadà de Llíria. Ara toca treballar i a partir d’ahí el que tinga que ser serà. No podem estar pendents de fer açò pel que diran o tal, perquè pense que si seguim fent feina això es veurà. Hem d’intentar estar satisfets amb nosaltres i saber que hem fet el que hem pogut. Evidentment que ens agradaria repetir, però no és una cosa que depenga de mi exclusivament. Hi ha coses xicotetes que la gent nota i fa que estiguem més a gust, des de la neteja fins als parcs. Mitja Llíria no té verd i s’ha de treballar en coses així. Treballar en què la gent estiga a gust i gaudisca del poble. De vegades paga la pena esforçar-se per eixes coses i no per construir grans obres faraòniques que després només utilitzen quatre.

Sí, no tinc cap dubte i ho faria amb els ulls tancats. Crec que estem en una època sense majories absolutes, són estranyes. La gent ens obliga a parlar i pactar. A la ciutat li cal agafar un camí i seguir-lo molts anys per millorar la situació en què estem. No és que siga crítica, però Llíria ha de tornar a ser una gran ciutat.