Josep María Francés. Hi ha personatges que no s’explica ningú com poden
arribar a formar part d’esta secció. No tant perquè no tinguen mèrits per a
estar-hi sinó pel fet que el seu traspàs és fa incomprensible, quan tant els
quedava a fer i dir. Eixe és el cas de Josep Francés Duato.
Si
s’haguera de definir la trajectòria d’este saguntí, allò que es podria dir és
que era una persona compromesa amb la ciutat i la comarca. S’il·lusionava per
ser útil a la societat. Realment des dels seus orígens va estar vinculat amb el
patrimoni i la història. La casualitat va fer que el seu iaio treballara a casa
d’Antonio Chabret, el gran cronista i defensor del patrimoni saguntí. Potser
d’aquella vida dels primers anys, prop d’eixe escenari, li vingué el desig de
fer que res d’allò nostre desapareguera.
Va nàixer
a la capital de la comarca un 20 de juny de 1940. Ho va fer al carrer General
Canino. Era fill de José Maria (el “tio Francés”) i Teresa. La família per
part paterna procedia de la Font de la Figuera. Son pare era molt aficionat a
versar i també a la contalla graciosa. Els estudis va començar-los a l’escola
del Cronista Chabret. Més tard els va continuar en l’Escola d’Aprenents. El
fet d’estudiar en este segon centre va fer que prompte s’hi posara a treballar.
Es va col·locar en el laboratori de la fàbrica.
La seua
vida va ser sempre Sagunt. Es va casar amb la morvedrina Josefa Lacalle
Huerta, criada a la zona del Calvari. Amb ella va tindre dos filles: Maite i
Cristina. Van instal·lar-se a la plaça de Santa Anna. Precisament la vocació de
pare i l’estima per l’ensenyament li va fer implicar-se en l’Associació de Pares
del Colegi Villar Palasí. Va aconseguir tindre una veu en el món educatiu i que
molts pares i mares s’implicaren en eixe camí.
Era un
apassionat de tot allò que coneixia i li agradava. Tal vegada per eixa raó va
entrar a formar part de la falla Sant Anna. Ell aspirava a vestir de valenciana
la seua filla i es va involucrar en l’exercici 1973-74 en la falla de Santa
Anna. No provenia del món faller però de seguida s’hi va trobar còmode. Passà
a ser secretari i coordinador del llibret. Des d’aquell moment va saber que
eixa publicació fallera trobara un lloc dins de la ciutat. Incorporà com ningú
escriptors i investigadors al voltant del llibret. Va fer-los fidels autors
que cada any esperaven la seua crida per a posar-se a treballar. Mostrava cada
exercici la il·lusió per un tema diferent i a tots els resultava difícil dir-li
que no al seu encàrrec. Molts són els escriptors que han conegut la festa
gràcies a a ell. Considerava que la falla era també crítica social i va
començar a participar d’este aspecte de la festa amb l’artista faller Paco
Marco. En eixa tasca va estar molts anys. Entre els més destacats projectes
fallers que va impulsar destacà la promoció del guardó “Saguntí de l’Any” en
1978 o la realització d’una setmana cultural fallera dedicada cada any a una
població de la comarca. Era en gran part l’ànima cultural de la comissió. Eixa
és una de les raons per les quals en 2002 se li va lliurar el Premi Arrels
d’Estivella a la falla Santa Anna.
La festa
li va omplir però la seua activitat va traspassar el món faller per implicar-se
més íntimament en la defensa del patrimoni. Així va participar en la creació
del grup “Col·lectiu pel Patrimoni”, dirigit per Concha Cardo. Ell hi va
marcar moltes de les actuacions i de les iniciatives que es posarien en marxa.
També es va dedicar no sols a protegir sinó a difondre el patrimoni. Va
escriure un llibre amb Daniel Alepuz dedicat al terme de Sagunt.
El 20
d’agost de 2011 va faltar. Se sabia de la seua malaltia però no s’esperava
del tot el seu desenllaç. Sortosament persones com ells mai no moren ni deixen
enemics. Són hòmens que dinamitzen una societat, que fan que s’implique molta
gent en causes justes, en este cas culturals i patrimonials. La seua tasca hi
ha quedat impregnada. Sobretot l’actitud vital constituïx tot un exemple per a
la comarca. Pensava que no es pot estimar allò que no es coneix.
Vertaderament així va actuar
sempre: coneixent i estimant tot el que l’envoltava. Va lluitar per defendre
el que considerava just. Per eixa trajectòria incansable i plena de reptes
mereix el reconeixement i sobretot la consideració de “Personatge.. i d’ací”.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia