El
Ple de l'Ajuntament ha aprovat este matí de manera definitiva el
Pressupost Municipal General de la Corporació per a l'any que ve,
2018, després de la seua aprovació provisional el passat mes de
novembre i després del preceptiu període d'exposició pública. Es
tracta del Pressupost "més alt de la història", amb 811'3 milions
d'euros, que suposen un increment de 24'6 milions d'euros (un 3'1%
més en termes percentuals) respecte a l'any passat; i el major
percentatge del qual, un 77'6% (629'5 milions d'euros) es destina a
benestar social i servicis a la ciutadania.
El
text pressupostari ha sigut abonat per l'Equip de Govern, mentre que
els grups d'oposició han votat en contra. En les seues línies
fonamentals, el Pressupost destina l'increment previst a les partides
destinades a prestacions socials bàsiques (un 10%, fins als 127
milions d'euros); neteja (2 milions més, fins als 66'3 milions
d'euros; seguretat i la mobilitat (7 milions més, fins als 190'5
milions d'euros); promoció dels sectors econòmics (increment del
19'5%: 14'5 milions); participació i innovació (augment del 32%
fins als 29 milions); i cultura i esport (un 16% més -10 milions
d'euros- fins a arribar als 75'5 milions). En total, 220 actuacions
en tots els barris, que ascendixen a 70'6 milions d'euros per al
2018, a banda de les inversions plurianuals. Tant l'alcalde, Joan
Ribó, com el regidor d'Hisenda, Ramón Vilar, han defés les línies
generals del projecte pressupostari aprovat per a l'any pròxim.
Al
contrari, els portaveus de Ciutadans i PP han criticat les previsions
del Govern Local. El portaveu de Ciutadans, Fernando Giner, ha acusat
l'Equip de Govern de “no tindre projecte” i “presentar un còpia
i apega de l'any passat que estanca a la ciutat”, mentre que el
portaveu del PP, Eusebio Monzó, ha qualificat la proposta
d’“oportunitat perduda” i de “no generar il·lusió a la
ciutadania”. Ambdós han lamentat que les seues respectives
aportacions no hagen sigut arreplegades, i han desglossat les seues
propostes: en el cas de Ciutadans, es dirigixen al foment de les
polítiques d'educació i família, d'emprenedoria i comerç, i de
superació de les carències urbanes. El Grup Popular ha quantificat
les seues en 30 milions per a accions de suport a la infància, a la
maternitat, Xec Escolar i beques universitàries, ajudes a l'ocupació
i millora de la neteja, així com actuacions en jardins, patrimoni,
reurbanització de l'Eixample i Dependències del Cabanyal.
El
regidor d'Hisenda, Ramón Vilar, ha respost als plantejaments de
l'Oposició qualificant-los de “demagògia”. Segons l'edil, totes
eixes peticions d'altes del capítol de Gastos i baixada d'impostos
“sense quantificar ni especificar com es justifiquen suposen
desquadrar el Pressupost”… “I què volen vostés?”, s'ha
preguntat “que el ministre Montoro ens ho intercepte?” Vilar ha
demanat seriositat a l'Oposició a l'hora de realitzar propostes i no
plantejar una espècie de “carta als reis mags amb peticions molt
variades”.
L’EXECUCIÓ
DE LES INVERSIONS
En
este context, PP i Ciutadans han criticat també el percentatge
d'execució de les inversions del pressupost actual, i han acusat al
Govern Municipal de “dedicar-se a fer anuncis d'accions, però el
nivell d'execució continua sent molt baix”. A este respecte,
l'alcalde Ribó ha recordat que són les restriccions que imposa el
Ministeri d'Hisenda (regla de gasto) les que retarden determinades
execucions pressupostàries: els romanents de 2016 no es van poder
utilitzar fins al passat setembre, per exemple; o els fons EDUSI fins
a juny. Ribó, a més, ha comparat les xifres d'execució
pressupostària dels últims anys: 59 milions en 2012, 35 milions en
2013 i 53 milions en 2014”, enfront dels 69 milions fins al passat
19 de desembre d'este 2017.
Tant
l'alcalde com el regidor d'Hisenda han subratllat el sanejament dels
comptes municipals que, a pesar de mantindre una congelació
d'impostos (excepte l'IBI per a immobles d'alt nivell cadastral i
determinats usos), preveu un increment dels ingressos, “derivat de
la bona gestió i de l'eficàcia contra el frau fiscal, que ha acabat
amb la microamnistia fiscal per a determinades persones o entitats
dels últims anys”, en paraules de Vilar. Ribó ha comparat la
situació de València, que se situa a la cua de les ciutats de més
de 500.000 habitants en pressupostos per ‘capita' i ingressos
directes per ‘capita', “una situació heretada que estem
millorant”, ha indicat; però que presenta al mateix temps “un
dels millors, si no el millor, rendiment de tot Espanya en eficàcia
d'ingressos: paga tot el que té obligació legal de pagar, IAE, ICIO
… I també un de les millors dades en termini de pagament a
proveïdors”.
“Nosaltres
no volem il·lusionar a la ciutadania amb obres faraòniques –ha
conclòs l'alcalde- sinó amb solucions als problemes de la gent, amb
més dotacions en els barris, amb suport a l'emprenedoria i pimes, i
amb una ciutat més sostenible”.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia