L?Ajuntament de Vilamarxant cancel?la l?operació de deute que va originar el Pla d"Ajust en 2012 El ple de l’Ajuntament de
Vilamarxant va aprovar ahir cancel·lar bona part del seu deute. Ho va fer amb
una modificació de crèdits de 459.763 euros.
Amb esta quantitat es cancel·la
el préstec formalitzat en 2012. Inicialment, el préstec va ser de més de dos
milions d’euros que es va demanar per fer front al pagament de proveïdors,
davant les dificultats de liquiditat de les arques municipals en aquell moment.
L’amortització del préstec
finalitzava en 2022 però, com explicava l’alcalde Jesús Montesinos, “estem en
condicions de pagar-lo perquè tenim un romanent de tresoreria de 3 milions 700
mil euros, de finals de 2016, i el podem destinar al pagament de deute. D’esta
forma, també ens estalviem el pagament d’interessos que deriven de mantindre el
deute durant més anys”. A més, continuava Jesús Montesinos, “deixem la porta
oberta a la possibilitat d’accedir amb tranquil·litat a futures operacions
d’endeutament per dur endavant inversions de rellevància per al municipi”.
El portaveu de Vilamarxant Junts
Podrem, Salvador Bonet, va ressaltar l’estalvi de vora 17.000 euros en
interessos que es farà amb esta cancel·lació. Mentre que Ciro Ferrer, portaveu
del PP, va anunciar que el seu grup s’abstindria perquè, segons va explicar,
“no hem participat activament d’esta gestió”.
La modificació va aprovar-se,
per tant, amb els vots a favor de l’equip de govern i de Vilamarxant Junts
Podrem i l’abstenció del PP.
Inventari municipal
Feia 16 anys (des de 2001) que
no s’actualitzava l’inventari municipal, i ahir va eixir endavant l’aprovació
inicial d’una revisió dels béns immobles propietat de l’Ajuntament de
Vilamarxant. L’aprovació va comptar amb els vots a favor de l’equip de govern i
de Vilamarxant Junts Podrem, i en contra de Populars Vilamarxant.
El valor total dels béns
immobles de titularitat municipal ascendeix, segons la xifra estimada d’este inventari,
a més de 173 milions d’euros. Segons Jesús Montesinos, “era més que convenient
actualitzar este inventari per conéixer el patrimoni i els béns materials de
l’Ajuntament i, d’esta forma, adonar-se’n i resoldre les possibles incidències
o indeterminacions de les quals es té constància o que pugen sorgir de la
publicació i coneixement del mateix”.
Este treball l’ha dut a terme
una empresa finançada per la Diputació al 90% i els seus efectes comptables es
produeixen a data de gener de 2017. Amb tot, com puntualitzava el primer edil,
“esta relació està viva i cal anar actualitzant-la ja que, durant els treballs,
s’han detectat unes 400 incidències que cal revisar i resoldre perquè el
llistat i les valoracions tinguen la major precisió possible”.
Ciro Ferrer argumentava el vot
en contra del seu grup perquè consideren que s’han registrat massa incidències
durant el procés i que no s’ha seguit, segons el seu parer, el procediment
normatiu establert per a estos treballs. Jesús Montesinos va detallar que “totes
eixes incidències es tindran en consideració i es revisaran. Amb tot, ara el
més important era tindre una base, després de molts anys sense donar compte
d’estes propietats”.
Esta revisió estarà publicada al
Butlletí Oficial de l’Estat i al Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament durant 30
dies perquè es puguen presentar reclamacions o al·legacions, abans de la seua
aprovació definitiva.
Ordenança apícola
Ahir també va eixir endavant,
per unanimitat, l’ordenança reguladora d’explotacions apícoles. Segons
explicava el regidor d’Agricultura, Eliseo Sanz, “esta mesura s’ha prés després
d’atendre les demandes d’agricultors locals i veïns de zones disseminades que,
en algunes ocasions, s’han vist perjudicats per la instal·lació d’assentaments
transhumants apícoles”.
Així, continuava Eliseo Sanz,
“el que volem és que tota l’activitat apícola que vulga instal·lar-se a
Vilamarxant estiga controlada, regulada i registrada a la Conselleria. També
s’han delimitat unes distàncies mínimes de seguretat, així com l’autorització
dels propietaris veïns per poder instal·lar-se". A més es limitarà
l’assentament d’estos abellers transhumants de l’1 de març al 30 de maig perquè
no es produïsca el fenomen de la ‘pinyonà’ en els cítrics, perquè els veïns no
es vegen amenaçats per la presència de les abelles i perquè els apicultors
locals puguen continuar duent a terme la seua tradicional tasca al
municipi.
Acord contra la violència de
gènere
Amb l’acord de tots els grups
polítics, van aprovar-se dos propostes relatives al compromís de l’Ajuntament
de Vilamarxant per eradicar la violència de gènere. En primer lloc, va eixir
endavant l’adhesió a la declaració de la Federació Espanyola de Municipis i
Províncies del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la
Dona.
En ella, com explicava el
regidor de Benestar Social i Polítiques d’Igualtat, Voro Golfe, es remarca la
“necessitat de dotar a les entitats locals de competències i recursos per donar
l’assistència adequada, així com continuar amb les tasques de detecció,
seguiment i sensibilització contra qualsevol signe de violència o menyspreu
contra les dones”.
L’Ajuntament també es compromet
a adherir-se a la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere de
la Diputació de València (si es compleixen amb els requisits establerts), que
pretén combatre este problema social ajudant els ajuntaments a donar la millor
resposta davant possibles casos de violència masclista.
Cap al final de la sessió també
es va aprovar, per unanimitat, una moció pròpia de l’Ajuntament contra la
violència masclista. Voro Golfe destacava “la satisfacció de portar a les
sessions plenàries mocions com estes, que compten amb el suport de totes les
formacions polítiques per lluitar conjuntament contra problemes socials que ens
afecten a totes i a tots”.
Altres punts de la sessió
Durant la sessió també es va
aprovar, per unanimitat, l’adhesió a la plataforma electrònica de la Diputació.
Ara mateix, l’Ajuntament de Vilamarxant disposa d’un servei de gestió
contractat amb una empresa directament que suposa una despesa de 12.000 euros
anuals, mentre que el servei de la Diputació és gratuït. Amb esta adhesió,
només caldrà pagar per l’adaptació de les aplicacions pròpies a les que ofereix
l’organisme provincial.
També per unanimitat, es va
donar el vist i plau a l’adhesió al model de multicertificació de cartes de
serveis per a ajuntaments, per garantir la qualitat dels expedients que es
tramiten al consistori. Esta mesura comportarà, d’una banda, rebre
assessorament per part de la Diputació i, d’altra, assumir el cost d’una
certificació que acredite esta qualitat i que ha de realitzar una empresa
homologada.
Per la seua banda, el Grup
Municipal Popular va presentar una moció per destinar la recaptació de l’Impost
de Béns de Naturalesa Rústica al manteniment dels camins rurals. La defensa
d’este punt va estar a càrrec de Ciro Ferrer qui també va destacar la
possibilitat de fer un informe tècnic dels camins que necessiten millores i
establir prioritats d’actuació, segons el seu ús poblacional i agrari.
Salvador Bonet va expressar la
seua conformitat amb l’elaboració de l’informe. Per contra, pel que fa a
l’eixida dels diners per millorar camins de l’Impost de Naturalesa Rústica, va
afirmar que d’esta forma “l’únic que s’aconseguiria és la separació entre el
poble urbà i el rural”.
Eliseo Sanz va explicar que
l’IBI “no té un caràcter finalista i que els ingressos tributaris van a
un fons comú, amb la qual cosa esta operació, legalment, no es podria fer”.
També va fer una cronologia de
la despesa en el manteniment de camins rurals dels últims 7 anys. Basant-se en
les dades aportades, va detallar que “en dos anys hem invertit dos vegades més
en camins rurals que en tota l’anterior legislatura. S’ha passat d’una inversió
en camins rurals de 177.588 euros entre 2011 i 2015, a una inversió de 389.540
euros entre 2016 i 2017”, detallava.
També va destacar el sistema
d'actuació actual. Les incidències presentades i comunicades per policia rural,
la brigada de camins i veïns i veïnes, són recollides pels tècnics que
estableixen les prioritats d’actuació d’acord a criteris objectius d’ús i de
necessitat.
Finalment, la moció no va eixir
endavant, ja que va comptar amb els vots en contra de l’equip de govern i
l’abstenció de Vilamarxant Junts Podrem.
En el torn de precs i preguntes,
Salvador Bonet va interessar-se sobre l’estat de la rotonda entre Monte
Horquera i la Llomaina. L’alcalde va anunciar que esta actuació estarà inclosa
en els pressupostos de l’any que ve de la Generalitat i que l’Ajuntament
adquireix el compromís d’adquirir els terrenys necessaris.
Ciro Ferrer va plantejar
diverses qüestions. Una d’elles feia referencia als ‘badens’ que hi ha al
carrer de les Rodanes (el que dóna accés al cementeri). Explicava que no li
consta cap informe tècnic que aconselle que hi haja tants. Esta qüestió també
va ser preguntada per un veí assistent a la sessió plenària.
El primer edil va explicar que,
a l’hora de la seua instal·lació, s’ha comptat amb l’assessorament de la
Policia Local i la seua justificació “és molt simple: garantir la seguretat de
les persones, que ha de prevaldre per davant de qualsevol altra cosa”. Amb tot,
també destacava que la instal·lació pot revisar-se per buscar l’equilibri entre
la seguretat i el pas dels vehicles.
Alberg i bar de la Pedrera del Rei
El portaveu popular també va
preguntar sobre l’estat de la gestió de l’Alberg les Rodanes i del bar de la
Pedrera del Rei. Jesús Montesinos va anunciar que, precisament ahir de matí,
van rebre les claus de l’alberg per part de l’adjudicatari que “ha decidit
unilateralment cessar el servei. Esta resolució es farà totalment efectiva en
els pròxims dies”. L’origen i motivació de tindre que resoldre el contracte,
segons comentava Jesús Montesinos, es troba en els condicionaments del plec de
contractació pel que respecta a la realitat de la instal·lació. Quan es va
signar el contracte, en maig de 2015, no estava preparada per a l’inici de la
seua gestió i, arran d’esta situació, han derivat altres dificultats. Ara, la
intenció de l’equip de govern és traure un nou plec de condicions que s’adapte
a la realitat de les instal·lacions, per posar-lo de nou en marxa quan abans.
Respecte al bar de la Pedrera
del Rey, la situació és semblant. “Estem pendents de resoldre el contracte amb
l’anterior gestor i intentar que, de cara a la primavera, hi haja una nova
adjudicació”, apuntava Jesús Montesinos.
Comparte la noticia