L'alcalde de Pedreguer insta a l'aprovació del projecte Llei de Fons de Cooperació Municipal per acabar amb el greuge comparatiu que pateixen els municipis d'Alacant

Sergi Ferrús/EPDA

L'alcalde de Pedreguer, Sergi Ferrús Peris, va comparéixer el passat dimarts, 18 de maig, a la Comissió de Justícia, Governació i Administració Local de les Corts Valencianes, al debat amb motiu del Projecte de Llei del Fons de Cooperació Municipal, en què ha abordat el paper que juguen i han de jugar els Ajuntaments en el desenvolupament de les polítiques públiques valencianes.

Ferrús, en la seua intervenció i en la posterior resposta als representants dels diferents grups polítics, va justificar la seua compareixença per tal com ha format part, des de la seua creació, de la comissió de seguiment d'aquest Fons de Cooperació Municipal, en representació dels municipis de les comarques alacantines de la FVMP, i sobretot per representar unes comarques que, des del principi, han patit un greuge comparatiu, "greuge", va dir, "que pensem que la llei que es debat ací soluciona".

Efectivament, fins ara, i des 2017, les diputacions provincials valencianes podien participar en aquest Fons de Cooperació Municipal Incondicionat de la Comunitat Valenciana voluntàriament: el Fons, des d'aleshores es va implementar i es va dotar pressupostàriament per la Generalitat, però la participació de les diferents diputacions provincials, que s’han incorporat progressivament, ha sigut majoritària però no completa: la d'Alacant mai ha volgut participar. "Això", segons va dir Ferrús en la seua exposició, "ha provocat disfuncionalitats del sistema en el sentit que els municipis de la nostra Comunitat reben finançament bàsic substancialment diferent en funció de la província a la qual pertanyen. Això comporta la necessitat d’un nou sistema de cooperació i coordinació, en una matèria tan transcendental com el finançament bàsic municipal".

Per això, des de Pedreguer es considera que resulta necessari un nou marc jurídic, amb la finalitat de garantir, mitjançant una norma amb rang de llei, que el sistema de finançament local gaudisca d’estabilitat i de les màximes garanties de permanència i equitat territorial per als municipis i entitats locals menors, que estan prestant serveis públics essencials des de la proximitat, amb la finalitat d’assegurar la sostenibilitat financera dels municipis i la cobertura de les necessitats bàsiques de la ciutadania en el marc de les seues competències; i aquesta llei resultaria l’instrument normatiu més adequat per a la plena efectivitat de la consecució d’aquest objectiu.

Ferrús va lamentar que en les diferents comissions de seguiment del Fons celebrades mai hagueren assistit representants de la diputació d'Alacant, excepte a la darrera (el 3 de març de 2021) i que ara es queixen de falta de diàleg. Efectivament, en eixa darrera Comissió, després de molts mesos de funcionament, per primera vegada va haver representació de la Diputació d'Alacant, en la persona del seu president, que va anunciar la intenció d'adherir-se per fi al fons, "cosa que faria", va manifestar Ferrús, "que els municipis de les comarques alacantines deixàrem de patir el greuge comparatiu que fa que hàgem rebut la meitat de diners que els pobles del nord del riu Bullent, perquè la Diputació d'Alacant no ha volgut mai participar en ell. Enguany, a més, les diputacions de Castelló i València no només aportaran la seua part, sinó que la doblaran. Però eixa adhesió portava truc: la cosa és tan senzilla com aportar els 13,7 milions que li correspondria, sense cap condicionant pels municipis: se'ls ingressa sense més i ells decideixen en què i com gastar-los. No sembla que eixa fóra la intenció, ja que va parlar d'homologar al fons altres línies de subvencions, que no tenen res a veure, entre altres coses perquè: no són incondicionats; alguns són plans a 4 anys; eixa quantitat es reparteix en diferents anualitats; i els Ajuntaments han d’aportar un tant per cent de diners propis per accedir-hi".

"No es tracta", afegia Ferrús, "d'establir un concurs de veure qui dóna més diners, sinó de no crear greuges comparatius depenent de en quina província t'ha tocat estar, i amb esta llei entenem que eixos greuges comparatius desapareixen: no pot ser que Pedreguer i la seua ciutadania, per exemple, per estar 20 kilòmetres al sud d'una frontera artificial reba la meitat dels diners que rep una localitat de fóra de la província d'Alacant. Aquest rebuig al fons  per part de la Diputació d’Alacant suposa, en cinc anys, una pèrdua acumulada per al conjunt dels ajuntaments de la província de 68'5 milions d'euros".

"Per tot això", va resumir l'edil de Pedreguer, "des dels municipis de les comarques del sud esperem que vaja endavant aquest Avantprojecte de Llei de la Generalitat; tenint en compte també que, pel que es desprèn de les conclusions del consell jurídic, s’ajusta a l’ordenament jurídic, sempre que s’atenguen les observacions essencials que s’han formulat, observacions fàcilment subsanables, com ho són alguns detalls que pense que s’haurien de concretar més per evitar problemes en el futur, com poden ser les regles de distribució (art. 7), que podria millora la situació dels municipis en risc de despoblament, i la composició de la comissió de seguiment, per tal de garantir la pluralitat política i territorial (art. 11)".

Respecte a les observacions d’alguns grups polítics referents a que la Diputació d'Alacant ja disposa d'altres línies d'ajuda que podrien substituir al Fons de Cooperació Municipal, Ferrús va contestar que "està clar que la diputació d'Alacant té diferents línies de subvencions a què ens podem acollir els municipis (altra cosa a debatre seria si són suficients o si es gestionen bé), però és que les altres diputacions també en tenen i no per això renuncien a col·laborar en este fons (ans al contrari, enguany doblen la quantitat que hi destinen), que, a més, té dues diferències importants: el seu caràcter incondicionat i no finalista, i la no obligació d'haver de finançar una part la mateixa administració municipal. Són diners que van directament a les arques municipals, sense necessitat d'haver de destinar-les obligatòriament a una finalitat concreta i sense haver de ficar diners propis, i en moltes ocasions avançar els propis ajuntaments els pagaments, aquells que puguen fer-ho com Pedreguer, amb les arques ben sanejades, però no tots estan en disposició de disposar d'eixa liquiditat".