Lluis Albert Adell. EPDA
Salvador Roig Ballester, Manuel Garcia Paredes, Roque Mateu Ruiz,
Francisco Guzmán Dalmau, José Esteve Ortiz, Manuel Molins MartÃnez, Bernabé
Andrés Ferrándiz, Miguel Ferrer Navarro: aquests són els noms dels aldaiers que
van ser assassinats sense cap judici ni cap prova punible per la repressió
franquista. L’únic delicte: defensar la llibertat, la justÃcia i la igualtat.
Represaliats per un règim feixista i oblidats a l’ostracisme lúgubre i obscur
d’una fossa comuna.
El passat dissabte 5 de setembre, al cementeri de Paterna, es va
celebrar la inhumació dels 39 afusellats de la Guerra Civil. Després d’un llarg
procés que va començar amb l’aprovació de la Llei 14/2017, de Memòria
Democrà tica de la Generalitat Valenciana, amb la inestimable ajuda de la
Diputació de València, al remat es va permetre als familiars de les vÃctimes
trobar les restes dels seus avantpassats i aixà poder descansar en pau. Per fi.
Fou L’Ajuntament de Paterna qui, amb una publicació al DOGV el dia 5
d’abril del 2018, informava que s’iniciava l’expedient d’excavació i exhumació
de la fossa comuna 94 del quadrant primer esquerra del cementeri de Paterna.
Malgrat que els aldaiers no es van localitzar a la 94 sinó, que romanien als
nÃnxols 43 i 44 del cementeri, havien sigut traslladats de la fossa als anys
seixanta. A partir d’acà comença a articular-se tota una xarxa de recerca i
investigació per tal de localitzar
familiars, una empresa encapçalada per la «Plataforma familiars fosses
Paterna» creada pels familiars a fi de facilitar les tasques d’identificació.
Ajuntaments com el de Xera, el primer a demanar-ne ajuda a la Diputació,
juntament amb els de Manises o el del mateix Paterna, s’involucren d’alguna o
altra forma en aquest treball de recolzament tant en les labors d’identificació
com en les tasques jurÃdiques i administratives corresponents.
Quin ha estat el paper de l’Ajuntament d’Aldaia en tot aquest procés?
Donar l’esquena tant als familiars, com als afusellats i, el més dur de tot, a
la veritat. Malgrat ser el poble amb major nombre d’afusellats, vuit, el
posicionament de l’equip de govern davant d’aquests fets sempre ha estat d’una
inadmissible equidistà ncia. Ho van demostrar amb el famós monòlit del Parc de
l’Olivereta, on van desvirtuar el simbolisme d’aquest en homenatge «als tres
d’Aldaia»: José MartÃnez Luna, Salvador
Vilanova Cánovas i Manuel Sánz Lloret, també afusellats en acabar la
Guerra Civil per haver sigut representants electes del nostre ajuntament i de l’administració de
justÃcia de la II República, amb un acte de condescendència i banalització de
la memòria històrica. El 2016 s’abstenien en una moció de reconeixement dels
«tres d’Aldaia», tombant la iniciativa presentada per EU amb els vots en contra
del Partit Popular com a aliats en aquest tema.
Just aquesta setmana el president Sánchez aprovava l’avantprojecte de
llei de memòria històrica demostrant que no tots es posen de costat davant
aquest fet històric. En canvi, a Aldaia, el partit socialista no ha estat a
l’altura de les circumstà ncies, assimilant un discurs més proper a les tesis de
la dreta més rà ncia de «no removamos los muertos». A CompromÃs per Aldaia estem
profundament indignats i decebuts pel que considerem una actitud estratègica i
electoralista del govern local. Consten per sempre aquestes paraules, com a
xicotet homenatge a les famÃlies que lluiten per fer justÃcia i poder soterrar
als seus dignament i, sobretot, als aldaiers que donaren la seua vida per fer,
del nostre poble, un poble lliure i democrà tic.
Comparte la noticia
CategorÃas de la noticia