Javier Navarro Andreu. EPDA Els egipcis inventaren el rellonge
d’aigua; sobre l’any
1000 a. de C. els
sabis del Mig Orient varen
crear el rellonge solar; uns
anys més tart, cap a mitat
del sigle XIII, se popularisÃ
el rellonge d’arena; i tres sigles despuix Christiaan Huygens va fer un gran alvanç
en els rellonges mecà nics,
fins que en 1812 a petició de
la Reina de NÃ pols MarÃa
Carolina d’Àustria es creà el
primer rellonge de polsera.
Solament 85 anys despuix naixia en el Cap i Casal del Regne de Valéncia
l’Associació de Rellongers
de Valéncia del Sit, en
l’intenció de que tots els
professionals de la rellongeria s’uniren baix el paraigües d’un gremi, com tradicionalment els treballadors
valencians venen fent des
de l’época foral.
Els estatuts de l’associació
foren presentats al Governador Civil per a la seua aprovació el 27 de maig del 1898
i la seua primera junta va estar composta per: Francisco
Muñoz Degrain, com a president honorari; president,
Mariano Pérez; Salvador Vilella, vicepresident; Manuel
Armengot, contador; José
MarÃa Jimenez, secretari;
Salvador Juan, vicesecretari; José Alcañiz, bibliotecari i com a vocals els senyors
Manuel Beltrán, Pedro Escudero, Genaro Mustieles i
Julio Báguena.
S’ha de destacar que
l’estandart artÃstic que es
va realisar per a l’entitat,
fon confeccionat per la dòna del secretari l’any de la
seua fundació i encara és
conservat en molt d’apreci
pels seus descendents, tots
ells rellongers de professió.
L’associació viu uns primers anys de gran esplendor, ya que ademés de defendre els seus interessos
laborals, organisen conferències, gires campestres i
atres actes culturals en gran
assistència de públic.
Pero
lo que realment li va servir
per a que fora coneguda i
admirada en Valéncia, fon
la decisió que prengué la recent renovada junta directiva en l’any 1902. Per unanimitat se decidà crear una
escola de rellongers, on poder ensenyar la professió als
futurs aprenents i que aixina hi haguera un relleu generacional en l’ofici.
Els rellongers valencians
durant décades tingueren
un gran entramat sindical i
associatiu, per la gran cantitat d’artesans que es dedicaven a la professió.
Tan gran
fon este, que a pesar de tindre ya l’escola d’artesans i
l’associació, en 1966 naix el
Gremi Sindical de Rellongers de Valéncia i la seua
ProvÃncia i ademés es funden bolletins i revistes especialisades com ‘CronometrÃa’.
En 2007, despuix de més
d’un sigle d’ensenyança de
l’ofici, l’escola de rellongers acaba tancant degut a
l’alvanç imparable de la nova tecnologia i als pocs artesans del temps que queden
aguantant esta laboriosa
professió, que en l’actualitat
esta en perill d’extinció.
- Este artÃculo fue públicado en papel y web, con una foto incorrecta -
Comparte la noticia
CategorÃas de la noticia